Mal olor

Ciutat Vella fa mal olor. Surts al carrer aviat, esperant trobar aquell aire fred i net que només es troba de bon matí i el que trobes és olor de pixats i borratxos de retirada. La ciutat que era l'enveja de tothom fa quatre dies avui és una ombra del que era. Una ombra amb pudor de pixat.

Itziar, plega d’una vegada!

Itziar, ves-te’n cap a casa i deixa de fer el ridícul. Tu creus que algun babau es pot empassar que darrere dels problemes de prostitució del Raval i hi ha campanya mediàtica per afavorir interessos d’empreses amb finalitats especulatives? T’has donat un cop al cap? Te n’adones del que dius? Vols dir que darrere de la degradació del Raval no hi ha una gestió lamentable de mediocres com tu? Em fa l’efecte que això és el que pensen la gran majoria dels veïns del Raval. La prostitució és el tema del que es parla als mitjans, al que cal afegir una inseguretat creixent (un 8% diuen en un sol any!!!), una brutícia als carrers sense precedents, negocis il•legals per tot arreu, drogues...que més li falta al Raval? Al Raval Itziar essencialment li falta una cosa: que la incompetent de la seva regidora, en primera instància, agafi una capsa de cartró, l’ompli amb els 4 estris personals del despatx i marxi cap a casa. Això és el primer que necessita el Raval.

Les declaracions:

http://www.btvnoticies.cat/2009/10/22/la-regidora-de-ciutat-vella-denuncia-interessos-especulatius-contra-el-raval/

I on paren els que manen?

On està el senyor Alcalde i la flamant regidora, SuperItziar, mentre Ciutat Vella és la riota de tothom? Què pensen fer per acabar amb aquest desprestigi? Esperen fer alguna cosa dos mesos abans d'eleccions, com sempre? Quina colla...

Aquí una producció anònima del YouTube que un bon amic em fa arribar:

Sobren les paraules: aquesta és la nostra Ciutat Vella

Aquesta és la vergonya que vivim cada dia i que ara han descobert els mitjans. Bé, més val tard...

http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53803579014&ID_PAGINA=200806163&ID_FORMATO=9&PAGINACIO=1&SUBORDRE=3&TEXT=

Sales de Venopunció

Aquest Ajuntament ha perdut el seny del tot. Una mostra més és la Sala de Venopunció (un nom d'aquests creat per amagar la funció del lloc) i el merder que s'ha organitzat quan els usuaris del centre han començat, o continuat, a deixar xeringues pels carrers. I encara argumenten que els professionals del centre les recullen. Home, potser valdria més que algú mirés de que no es punxessin, no? Brams d'ase, per ells.

Dos anys de Xafarder

Ja portem dos anys i estem com el primer dia, des del punt de vista de com està Ciutat Vella. Bé, com el primer dia no...estem pitjor!

Rarament un blog té com objectiu el desaparèixer. Aquest nostre si que ho vol. Ho volem perquè seria senyal que tot marxa bé i que hem aconseguit viure en un lloc en condicions. Estem lluny. tot apunta que ens queden anys de vida i que difíclment aconseguirem millores importants a curt o a mig termini. Ja sabeu els motius.

En tot cas, gràcies als que ens envieu comentaris i escrits i a tots els que ens llegiu. Com a mínim, ja que no millora el Distrcite, ens podem desafogar. Una forta abraçada a tots.

Rara Avis, del Blog de John LeBlog

Us recomano la lectura d'aquest article de El Blog de John LeBrog. No té despedici...

"RARA AVIS

Hoy, en mi paseo de mediodía por el barro gótico Barcelonés, he podido disfrutar una vez de más de la concentración de seres humanos diversos, del festival de caras y el desfile de tendencias internacionales y estilos rompedores...

A diferencia de otros días, mi sorpresa hoy ha sido encontrarme con un auténtico "rara avis" por estos lares. Uno debería estar acostumbrado a estas cosas, a la diversidad, al afán del ser humano de diferenciarse del resto, a nuestra necesidad básica de pertenencia a una tribu y al uniforme que nos ampara...pero lo cierto es que un barrio multicultural, multirracial y multitodo, hoy me he cruzado con un ser inusual. La gente lo miraba como preguntándose dónde tenía la nave nodriza y si había venido para quedarse...

Él, impertérrito y ultradigno con su atuendo, avanzaba entre la multitud con cierto toque altanero, como si esos colores oscuros y se trapito que le colgaba del cuello le confiriese algun tipo de nivel social más elevado a los demás...

La verdad es que aún en su vano intento de pasar desapercibido, era uno más del colectivo de seres humanos amparados en una imagen exterior que nos identifica, protege, autodefine y en definitiva, nos presenta a los demás antes de que abramos la boca.

El muchacho, de acuerdo a su vestimenta, estaba más desubicado que Tarzán en Nueva York. Creo que descubrir mi mirada cómplice cuando nos hemos cruzado, y encontrar en mí a otro miembro de su tribu, con uniforme casi idéntico al suyo, nos hizo compartir por una décima de segundo, que quizá un traje y una corbata no tienen más valor que unos pelos verdes de punta, una chupa de cuero negra y unos piercing, un chandal embutido a punto de estallar o unos vaqueros 3 tallas mayores que muestran no ya la marca de los calzoncillos, sino la de los calcetines mismamente...

Simples envoltorios de no tan simples seres humanos..."


El podeu llegir, en el seu format original a:
http://johnleblog.blogspot.com/2007/04/rara-avis.html

Ja us podeu anar preparant...

Ja tenim aquí les Festes de la Mercè! En poques hores tindrem les cridòries, les baralles, als tios dormint pels carrers, els robatoris i totes les excel·lències d’un cap de setmana normal multiplicats per deu. Ja us podeu anar preparant...

Barcelona és, avui, la ciutat de referència d’Europa. Ho és des del punt de vista dels pocavergonyes que gaudeixen fent el que els hi dona la gana. És la ciutat que han fabricat, any rere any, els nostres governants. Una ciutat de pena.

Amaguem les meuques!

Aquest alcalde deu estar preocupat per trobar feina, només així es pot entendre que faci i digui tantes tonteries. Ara que tots els mitjans de comunicació li treuen els colors per l'estat putrefacte del centre de Barcelona -matí, tarda i nit- la solució que proposa és amagar les meuques i legalitzar els puticlubs, creant un barri vermell. No sap que els barris aquests estan pràcticament extingits als països civilitzats? No sap que a Hamburg i Amsterdam, que eren immensos, ja són testimonials? Aquest home sempre arriba deu minuts tard, sort que ens queda poc amb ell. Si seguís quatre dies més acabariem anyorant en Clos...

La Fabrica del Sol obrirà les portes el 5 d'octubre

El dia 5 la Barceloneta viurà un moment especial amb l'inauguració de La Fàbrica del Sol, ubicada a l'antic edifici modernista de la fàbrica de gas. Un lloc perquè grans i petits, i també experts en arquitectura sostenible, coneguin bones iniciatives en tècniques d'estalvi energètic. Per una vegada, una bona noticia.

Creant ocupació

L'Ajuntament, sempre sensible a les problemàtiques de la ciutadania, ha aconseguit que els "xiringuitos" de la Barcelona hagin acomiadat a la meitat del personal. Un negoci que viu bàsicament dels mesos d'estiu s'ha vist terriblement perjudicat per les obres que s'estan fent en motiu de la reforma del passeig marítim de la ciutat, que haurien d'haver finalitzat abans de l'estiu. Els varen enrredar, està clar.

La qüestió és inaugurar

Quina emprenyada porten els restaurants de la Barceloneta amb el caos que s'ha organitzat amb les obres del Passeig Marítim. Els nervis de l'alcalde van creixent, a mesura que surten enquestes, i li ha agafat la febre de les inauguracions a dos anys d'eleccions. Ha inaugurat el Passeig Marítim sense estar acabat i al caos automobilístic històric se li afegeix el caos de banyistes emprenyats per no poder passar, restaurants perjudicats, paletes d'un cantó a l'altre treballant...un desastre. Aquest Ajuntament té un problema greu: no fa les coses amb el cap, no és llògic en les decisions. Així li va.

I què esperaven?

Ara resulta que l’Ajuntament està d’acord amb la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra a l’hora de concloure que les baralles nocturnes que es produeixen al voltant dels “colmados” que obren 24 hores són producte, precisament, d’aquesta obertura indiscriminada dels establiments. Que talentosos que són, un cop més...

Què esperaven que passés? Si vas a una zona nocturna i pel preu d’un “cubata” dins un bar musical al carrer en pots prendre quatre, què creuen que faran els que van de festa? Veure com pirates, està clar.

Aquest Ajuntament es caracteritza per fer sempre passos enrere. Deixen omplir el Macba de skates i llavors volen remodelar la plaça per fer-los fora. Deixen que la gent es pixi per les cantonades i pintin les parets i llavors treuen una ordenança, que per cert ningú fa efectiva, per evitar-ho. I ara li toca el torn als establiments de 24 hores. Què serà el següent?

El camping de la Plaça Vila de Madrid

Avui, La Vanguardia (www.lavanguardia.es) ofereix unes imatges del lamentable espectacle que es produeix a diari a la Plaça Vila de Madrid. Deu persones acampen com si fos un descampat del Pirineu i els veïns ja es poden queixar que no els hi fa cas ningú, com sempre.

Podeu veure les imatges des de:
http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53749280079&PAGINACIO=-1&ID_PAGINA=200806163&ID_FORMATO=9&PARTICION=2006

Lectura recomanada: “La Rambla del Raval”, de Patricia Gabancho, a El País

La Patricia Gabancho escriu, a El País (www.elpais.com):

“El Raval bien puede llevar a una concejal a la depresión. El barrio desborda cualquier disposición al diálogo blando, ese que da vueltas alrededor de las cosas, tantas que cuando llega el momento de hacer algo ya es tarde. La realidad siempre puede más. Sobre estas mismas realidades, en 1913 Gabriel Alomar -lúcido y progre- escribió La cançó dels barris baixos, y si no dijo que fuera una canción triste es porque no veía la tele.

Es cierto que los jóvenes y los turistas se han apropiado del Raval como espectáculo. El barrio está lleno de antros, cafés, bares, restaurantes, tiendas, espacios, músicas, mezclas, con ese punto de exotismo canalla que no lo abandona ni a las puertas del hotel de lujo que lo atalaya. Pero la realidad se impone: media población del Raval no sale nunca del Raval. Exactamente como antes de la reforma, pero ahora otras gentes. El Raval es un callejón tapiado. Un callejón excitante y dinámico, con vida propia, pero al mismo tiempo sucio, desgobernado, excesivo, peligroso en las esquinas nocturnas, plagado de miseria y esperanza, de vómitos y orines, de expectativa y de buena vida, de locos y de putas, de amistad y odio, de recelos y opresiones. Plagado de vida en el sentido amplio y duro de la palabra.

El Raval es un laboratorio de convivencia urbana entre contrarios, pero estos contactos se producen, como manda la química, entre las órbitas exteriores, las más sensibles, de cada uno de los mundos que se rozan, autóctonos o inmigrantes. El resto se ignora. Cuando, siguiendo la voluntad colonizadora preconizada por el Ayuntamiento, parejas progres se instalan en el Raval, no resisten en el barrio más allá de dos, tres años. Las reglas del Raval no son las de Barcelona. El Raval es estimulante y hasta mágico, pero es también una mierda.

El Ayuntamiento habla del Raval con buenas intenciones, esquivando la realidad: habla más del visitante que del habitante. Habla de un modelo que no existe. Un detalle: al enorme espacio central lo bautizaron como Rambla sin darse cuenta de que los tránsitos, en el Raval, van en otra dirección: que estaban haciendo una plaza. Nadie había ido a mirar cómo y hacia dónde se movía la gente”.

Per llegir l’article, podeu anar a:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Rambla/Raval/elpepuespcat/20090717elpcat_9/Tes