Espectacles al Metro

És normal que aquests dies no es pugui entrar al Metro de Plaça de Catalunya perquè sempre hi ha una actuació o una altra? Ahir mateix, havia un cor de xicots joves que cantaven. I força bé. El que passa és que: en primer lloc, no és allà on han de cantar perquè és il·legal; en segon lloc els carteristes feien l’agost mentre cantaven; i en tercer lloc la gent gran passava ben just pels poquets espais que quedaven lliures. I els del Metro que diuen? Res, es clar. Ells amb pujar tarifes en tenen prou.

Busquem llocs on tothom pugui expressar la seva potencialitat artística. Busquem la forma d’eradicar d’un cop als carteristes que tant de mal fan a l’imatge de la nostra ciutat. Busquem, sobretot, bons professionals que gestionin com cal els serveis públics.

Mobbing immobiliari i Ciutat Vella

Aquests dies hem llegit a El País les bones intencions de la regidora Itziar González davant el fenomen del mobbing immobiliari. En breu s’obrirà, segons explica, una oficina de mediació i vivenda i es dibuixarà el mapa del mobbing a Ciutat Vella. Pretén, segons explica, seure a taula amb propietaris i afectats per veure com resoldre cada cas i, si això no és possible, denunciar a aquest propietari.

Ja veurem. De moment es podia haver lluït amb el cas del carrar Robadors i va tenir que esperar que es mobilitzés mig barri i tots els mitjans de comunicació abans de moure fitxa. I a veure com acaba, a sobre.

Per Nadal, a les curses !!!

Ens acaben d’explicar la última. Ara resulta que els dies festius a la tarda, quan es fa fosc, s’organitzen curses de motos des de la part de dalt de La Rambla fins a l’alçada del monument de Colom. Els intrèpids pilots són nois d’uns 16 anys que aposten, entre ells, a veure qui arriba abans. No cal dir que ningú els atura, evidentment.

Ja només ens faltava aquesta. Si La Rambla ja no és un model de seguretat, precisament, ara a sobre és perillosa perquè un desaprensiu amb moto et pot atropellar. La veritat és que a vegades pensem que no podem estar pitjor, però sempre surt una novetat.

PD: i un cop més, bones festes!

Bones festes

Ciutat Vella és la gran protagonista de les festes amb la massiva presència de barcelonines i barcelonins als seus carrers. Uns carrers foscos perquè els botiguers d’algunes zones no han pogut pagar els preus abusius que els hi ha imposat l’Ajuntament per posar llums i perquè els que han posat són d’una mediocritat manifesta.

Per aquest motiu, i per il·lustrar la nostra felicitació del Blog, us posem un arbre d’una ciutat de les de categoria: New York. Que passeu unes bones festes i que el 2008 sigui un gran any per vosaltres i els vostres. No oblideu, però, a les persones que pateixen mancances i tampoc oblideu demanar als Reis que ens portin uns millors gestors per tornar a tenir una Ciutat Vella com la que mereixem.

Els lladres actuen amb tota impunitat per la zona de Plaça Universitat

Actuen, sobretot, a primera hora del matí. S’aprofiten de l’absència de policia per fer estrebades i petits atracaments a persones que van a treballar, com bons cobards. Alguns diuen que són els mateixos que obren cotxes al voltant de l’església de la plaça Castella. Per cert, àrabs. I van fent, i ningú fa res, i seguiran fent.

Una xafardera ens escriu: “Els nous preus del transport metropolità”

Una xafardera ens escriu sobre les noves tarifes, que considera abusives i que no estan a l’alçada del servei. Ens diu:

“Ara que aplaudia els nous horaris del Metro em trobo amb les noves tarifes metropolitanes. Mai estarem contents amb aquesta gent. On s’ha vist que un servei que pateix inconvenients d’obres contínuament i que cada vegada té menys freqüència de pas, a sobre gravi les butxaques dels de sempre: de nosaltres. No tenen vergonya. Els increments són abusius. Salutacions. Carme Fernàndez”.

El vostre paper: cal aplicar de forma contundent l’Ordenança del Civisme

Això és el que es desprèn del resultat de l’enquesta que ha estat en aquest Blog les darreres setmanes. Un 76% dels votants heu dit que s’ha d’aplicar de forma contundent, per un 23% que creieu que s’ha de fer de forma paulatina. No hi ha ni un sol vot que cregui que s’ha d’anul·lar l’ordenança.

Queda clar que la majoria creiem que s’ha arribat a un punt que només funcionarà una aplicació estricta de la norma. Una norma nascuda de la necessitat d’endurir les normes del joc de la ciutat. Una ciutat que ha permès massa i ara ho ha d’arreglar. Sempre fem tard.

L’Associació “Promoció per la vivenda realment pública”

Amb aquest nom ha nascut una associació que es dedica a ocupar cases deshabitades, la darrera al carrer Avinyó número 33. En aquesta finca hi viuen només quatre veïns, tot i que l’edifici té cinc plantes, esperant més demanda. Sembla que els veïns, a més, estan patint un nou cas de mobbing immobiliari.

L’Associació té cada vegada més recolzament ciutadà i ja porten ocupades 4 finques, totes elles al nostre Districte. Realment, no acabem de veure com acabarà tot plegat, però si iniciatives com aquesta prenen cos l’Ajuntament ja es pot anar posant les piles perquè els conflictes estaran a l’ordre del dia.

Més seguretat al voltant de la narcosala del Raval

Per fi s’escolta als veïns i als comerciants. El Districte de Ciutat Vella, en veu de la seva regidora, s’ha compromès a posar més efectius de la Guàrdia Urbana, vist el increment de delinqüència i del tràfec de drogues per la zona.

Esperem que la regidora tingui més paraula que el seu predecessor, que va dir que traslladaria la narcosala i encara estem esperant.

La manifestació de la vergonya

Els socialistes es van equivocar. Ahir no van voler recolzar la manifestació per sotmetre’s un cop més, i van, als seus caps espanyols i varen tenir que veure com prop de 800.000 persones els hi treien els colors i els hi deien incompetents. On no he llegit enlloc és una cosa: no serà que no van voler anar a la manifestació perquè no els hi tirés tothom els gossos, coneixedor tothom que únicament gestionen el que es dicta des de Madrid? Ahir van rebre un primer avís del que pot ser la propera campanya electoral. Es refien molt de que tenen els vots segurs perquè l’enemic del PP és molt feble a Catalunya però poden rebre un cop fort. I no parlem del suport que poden rebre les formacions nacionalistes, en clau de que “estem fins els pebrots de Madrid”. S’apropa una campanya calenta, d’això no hi ha dubte.

Demà hi ha mani

Demà Ciutat Vella serà el centre d’atenció del país i de tota Espanya. Demà veurem si els catalans ens hem adormit del tot o encara som capaços de reaccionar davant d’un munt d’injustícies com les que hem viscut en els darrers mesos: rodalies, aeroports, apagades de llum, etc. i sortim al carrer a dir prou. Demà Ciutat Vella serà el rovell de l’ou del país, un cop més, i captarà l’atenció de les espanyes, que segurament riuran de veure com els catalanets protesten. Faltarà un català: el President Montilla.

Ajornat el desallotjament del famós veí de Robadors, 29

Ja tenia raó la Mercè ja, que ens escrivia dissabte. Finalment, com deu estar el tema, no s’han atrevit a desallotjar al veí de Robadors, atesa la denúncia del Districte de Ciutat Vella, i sobretot atès que les la llicència municipal a la que feien referència els propietaris per fer fora al veí no existia.

A veure com acaba el tema, perquè la realitat és que la finca està que fa pena i plena de porqueria. Qui la posarà en condicions? O quina alternativa es donarà? Només queda esperar.

Una xafardera ens escriu: “Ja fa sis anys que es parla de Robadors, 29”

El cas de mobbing immobiliari de Robadors, 29 ha tornat a posar-se d’actualitat, amb una querella presentada per l’Ajuntament. Una xafardera ens manifesta el seu parer sobre el tema:

“Xafarder, sis anys han tingut que passar perquè el Districte de Ciutat Vella hagi pres l’iniciativa en el escàndol del carrer Robadors, 29. Els propietaris de la finca van utilitzar una llicència municipal inexistent per reclamar als veïns que marxessin de la finca. Anteriorment, ja havien fet de tot: tallar l’aigua i la llum de la finca, entre altres. Les poques persones que hi habiten, a una de les quals conec, han passat un calvari digne d’una pel·lícula de por. El que han fet aquests propietaris és per ficar-los a la presó directament. Els pisos buits s’han omplert deliberadament d’escombraries per provocar que hi habitin les rates, per posar un exemple. I l’Ajuntament s’ha mogut, si, però quan diferents entitats veïnals han denunciat el tema per activa i per passiva. Sis anys per prendre cartes és una vergonya. Esperem molt més dels que viuen dels nostres impostos. Una vergonya. Salutacions. Mercè”

No s'acabarà mai

El nostre carrer favorit no s’acabarà mai, està clar. Una vorera fa baixada, al lloc dels arbres no hi ha res, hi ha una vorera esbiaixada d’aquelles que la gent gran es mata amb la caiguda. Una autèntica obra d’art. Quan fa que fan obres a Valldonzella? Potser sis o set mesos? I és un tram de 70 metres...

Quin ridícul

Quina vergonya veure als tres representants municipals demanant excuses per haver creat alarma social amb el tema de l’aigua. I diuen: “potser no ens varem explicar”. Home, això segur.

Un xafarder ens escriu: carril bici clandestí al carrer Princesa

Aquí no surts d’una sorpresa que ja n’entres en una de nova. Un xafarder ens explica un fet inversemblant, que podria provocar accidents importants:

“Hola xafarder, així lluïa el carril bici clandestí del carrer Princesa. Fins que no va sortir per la radio ningú no va fer res i ara l'han esborrat com si fos un grafit i han quedat les marques de les línies i el dibuix de les bicicletes de la calçada. L'autor va fer-ho a consciència tot i les línies una mica torçades el delataven. Josep”

Com a mínim s’ha de ser de reconèixer que hi va dedicar temps.

Un nou reconeixement pels Infants del Raval

Que la feina que fa el Casal dels Infants del Raval és més que lloable ho sap tothom. Això no treu que sigui una satisfacció comunicar que acaben de rebre un nou guardó, concretament els Premis Catalunya d’infància 2007 que atorga la Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i l'Adolescència i l’Associació Catalana per la Infància Maltractada. Un plaer rebre aquestes notícies.

Pudor de claveguera a La Ribera

Aquest és un tema clàssic del que moltes vegades se n’ha parlat i sobre el que mai s’ha fet res. Hi ha dies que les clavegueres de La Ribera tiren d’esquena. Els veïns són els que les pateixen, perquè hi viuen, i els que passen la vergonya davant els comentaris dels seus clients, amics, turistes, etc. Barcelona era una ciutat envejada pels seus claveguerams, d’això ja fa molt. Aviat serà famosa per la pudor que fa una de les seves zones històriques. Culpable? Ningú, com sempre.

SIDA i Ciutat Vella

Una especialista de l’Agència de Salut Pública de Barcelona deia l’altre dia que Ciutat Vella és el districte de Barcelona amb més afectats pel virus del SIDA. Per arribar a aquesta conclusió no cal ni ser especialista. Acte seguit va fer tota una exhibició estadística sobre l’edat en que es contrau la malaltia, els anys de vida als que aspiren els malats, si afecta més als homes que a les dones, etc. Tampoc cal un especialista per dir això. Només cal saber una mica de números. Pel que si cal un especialista és per preveure com es combatrà aquesta plaga. D’això no en va parlar. Així, perquè serveix l’Agència?

El vostre parer és que la venda clandestina de llaunes de cervesa a La Rambla és tercermundista

Certament no esperàvem un altre resultat que aquest i les respostes plantejades ja teníem una orientació que apuntava al resultat final. El cert és que heu votat 22 persones i totes heu considerat que és una pràctica tercermundista. A ningú li sembla bé, ni tampoc és un tema que us sigui indiferent. Malauradament és més que probable que les veieu molts anys perquè som la capital mundial de la permissivitat i del conviure amb l’il·legalitat. Que hi farem.

Avui iniciem una nova enquesta. L’enunciat és el següent: com aplicaríeu l’Ordenança del Civisme? Vinga, a participar!

Ordenança del civisme i Glasgow Rangers

Un cop més, l’Ordenança del Civisme s’ha aplicat amb contundència i rigor. Només cal veure com s’ha aplicat amb els seguidors del Glasgow Rangers. Veient que a la més mínima conducta incívica les autoritats eren inapel·lables els seguidors s’han fet enrere de qualsevol possibilitat d’incivisme. Només ha faltat que es pixessin dins l’Ajuntament. Barcelona es reafirma com la capital mundial de fer el que et dona la gana. Puag.

Una xafardera ens escriu: Vigilància electrònica

L'Agnès ens comenta com veu el tema de la seguretat al Districte. No podem estar-hi més d'acord.

L'Agnès ens diu:

"Podríem parlar de la necessitat de les càmeres de seguretat als carrers de la nostra ciutat, i més en particular dels carrers de Ciutat Vella. Carrers freqüentats per molta gent d’aquí i d’allà. En hores intempestives i en ple dia. Amb carteristes a l’aguait per sorprendre a qualsevol turista o despistat. Fets que passen, com el d’aquest cap de setmana a Diputació amb Balmes, o la violència gratuïta al vagó de tren amb aquella noia. La violència, sigui quin sigui el seu gènere s’ha de condemnar sempre. Un espai públic mai pot privar la privacitat. Què vol dir això? Posar una càmera en un carrer vol dir intimidar? Que m’expliquin aquests que diuen això què deixarien de fer amb una càmera... no tocar-se el nas potser?

Ciutat Vella necessita alguna cosa més que paraules. Necessita una mica més d’autoritat i presència. Entre la brutícia i la delinqüència aviat semblarem el Bronx... com ens podríem dir?? Old City terror! exacte! ja veureu com s’acabaria el turisme ràpid... enlloc de pacificar els carrers els hauran d’eixamplar per fer-hi passar els autocars, carregats de turistes perquè s’ho puguin mirar tot des de dalt, sense baixar... com un safari..."

Una xafardera ens escriu: les obres de Blanquerna

Una xafardera ens comenta un fet prou rellevant. Es veu que davant de Blanquerna, on s’estan fent unes obres, van trobar restes romans i els han tirat a terra, imaginem que perquè no eren prou importants. O potser perquè ho era més no aturar novament unes obres, qui sap.

La Marta ens diu:

“L’altre dia em vaig enfilar a les tanques metàl·liques que donen a les obres que hi ha davant de Blanquerna, perquè tenia curiositat per veure uns restes romans que hem van dir que s’havien trobat. Justament en aquell moment estaven fent unes fotografies. La meva sorpresa va estar, però, quan al cap de dos o tres dies, em vaig enfilar amb un amic per mostrar-li i ja no hi eren. M’han dit que les excavadores van fer feina. Em sembla incomprensible que no preservem el nostre patrimoni. Què s’acabarà fent? Una plaça? No seria millor habilitar-ho perquè la gent pugués visitar com vivien els nostres avantpassats? Em semblaria molt més interessant, no tenen cap mena de sensilibilitat. Gracias. Marta”

Estaquirots

Ahir vaig presenciar, al Metro de Liceu, direcció Zona Universitària, com dos estaquirots uniformats amb uns extraordinàries armilles vermelles tenien l’amabilitat d’obrir l’accés a una senyora que volia entrar amb un cotxet. Fins aquí extraordinari, lloable. Llàstima d’un detall: amb el cotxet van passar els 3 membres de la família i no va pagar ningun d’ells. I els estaquirots no van dir ni paraula. Fins i tot una senyora els hi va dir: “escolti, aquí només paguem els tontos?” i els estaquirots van callar com el que són: com estaquirots. Un altre persona també els hi va dir si només pagàvem els del país, però prefereixo no dir-ho perquè hauria d’acabar dient que la família era d’immigrants i encara em diran racista. Ja sabeu com va això.

Podem agafar la línia verda?

Fa tres setmanes ens van dir: “diuen –referint-se a l’Ajuntament- que la propera setmana s’obrirà la boca de Metro del Liceu”. Passen els dies i no s’obre res. Podem agafar la línia verda tranquil·lament o hi han problemes?

Cal recordar que la boca que està just davant del Gran Teatre del Liceu ja es va obrir i la van tancar d’un dia per l’altre, sense cap mena d’explicació. D’això ja fa força temps. Com sempre, la transparència és nul·la. Què està passant?

Continuen les obres

El nostre carrer favorit, Valldonzella entre Tallers i Montalegre, avança sense problema. Ara ja té tres forats més. Els soferts veïns, alumnes i altres damnificats segueixen esquivant obstacles. S’admeten apostes si s’acabarà el tram abans del 2008. Jo dic que si perquè venen les festes, però hauran de córrer, amb el risc de que s’enfonsi alguna vorera.

Fer turisme a Nou de la Rambla

L’estiu proper no penso viatjar a cap indret exòtic, he decidit viatjar a Nou de la Rambla. Aquesta tarda he passat pel carrer venint des del Paral·lel i no he vist a ningú de per aquí. No tinc cap problema pel fet de que tinguem més o menys immigrants, sempre que vinguin a treballar i conviure amb nosaltres, però crec que mentre s’estiguin creant guetos com aquests és poc probable, per no dir impossible, que els nouvinguts s’acabin integrant amb normalitat. Creuem els dits.

Una xafardera ens escriu: diferents aplicacions de la Llei

Una xafardera contempla amb estupefacció con algú pot delinquir lliurament i altres no. Ens explica el següent cas:

“Dimecres, 17 d’octubre, passejant pel Raval. A l’alçada dels carrers Unió amb sant Ramon, en aquest últim carrer potser, I NO EXAGERO, una vintena de prostitutes. A la mateixa cantonada 5 guàrdies urbanes. Un d’ells multant a un pobre "hippy" que anava amb bici... els altres 4 mirant-s’ho. Acabar o subsanar el tema de la prostitució és molt més complicat que multar a un pobre noi que va amb bici, oi? tots ho sabem però l’escena era per plorar...És impossible que anem bé així. Impossible. Montse S.”

Que al carrer Sant Ramon hi ha la mateixa prostitució de sempre no és cap secret. Mai ningú els hi ha dit res. Les ordenances s’apliquen de forma discrecional, sembla ser.

Urinaris públics

Potser estem una mica reiteratius, però és el que hi ha. M’explicava un veí del carrer Banys Nous que dia si dia també es desperta amb la porta de casa seva plena de pixats. L’home té la desgràcia de tenir una entrada de finca amb mig metre de la vorera a la porta d¡entrada i allà s’hi fiquen els incontinents. Quina pena. No cal dir que de seguretat ni rastre, es a dir vigilància preventiva nul·la.

Mani casolana

Les “manis” ja no són el que eren. Ens diuen que ahir n’hi havia una clandestina i cutre, segons diuen, que reclamava no sabem si una baixada dels preus dels habitatges o el dret a “okupar”. Tenim dues versions contradictòries. Si algun dels manifestants ens ho vol explicar serà benvingut. El fet és que va passar pel carrer Notariat. Us imagineu una manifestació passant pel carrer Notariat? No són el que eren, no.

Una xafardera ens escriu: immigrants desorientats

Una xafardera ens explica la seva experiència amb uns immigrants. Les seves paraules ens han de fer reflexionar i hem de pensar en que generalitzar no funciona amb l’immigració. Ens diu el següent:

“Passejava pel carrer Carders, de sobte un parell de nois, més aviat nens, se m'acosten per demanar-me allò tant típic: foc. Els hi dono, sóc fumadora de mena. Aprofiten per preguntar-me si sóc del barri, si fa molt de temps que hi visc. Em demanen consell, de què podrien treballar... fa poc que són aquí però parlen un espanyol prou entenedor. Són romanesos. Se’ls veu amb ganes d’integrar-se, però són al carrer. Diuen que ningú els vol. Els adreço al Casal d'Infants dels ravals. Allí els orientaran. Estan, estem, contents d’haver-nos trobat. Els continuaré veient. Ja us explicaré”.

Un xafarder ens escriu: el pregó d’en Flavià

Sembla que el pregó d’en Flavià ha creat una certa controvèrsia entre els visitants del Blog. Un xafarder ens escriu:

“El pregó d’en Flavià no va tenir desperdici. Va dir, per exemple, que la gent no ha de pixar al carrer desobeint l'ordenança del civisme, sinó que pot pixar directament als desaigües del clavegueram. I que ell mantindria totes les prostitutes de les Rambles perquè fan un servei públic”.

Indiscutiblement, un pregó brillant. Digne d’un gran intel·lectual.

Metodologia

La plaça Castella porta el mateix camí de Valldonzella. Pel que sembla, almenys això diu un operari, s’han trobat que a la zona de l’aparcament hi havia problemes de impermeabilització i s’han aturat les obres fins resoldre aquesta incidència. Correcte. La pregunta, però, és: no es més intel·ligent fer una sèrie de “cates” de la plaça abans de tirar-la a terra i després tenir que parar les obres? Crec que, un cop més, el que falta és metodologia de treball. Per sort sembla que les obres, si més no, es tornen a reprendre ben aviat.

El nostre carrer favorit

Escollit per aclamació com el nostre carrer favorit, el tram de Valldonzella entre Tallers i Montalegre continua avançant. Ara que sembla que el ciment ja s’està secant, fa una setmana que el van tirar, aixequen l’altre banda. La part ja acabada fa baixada, primera curiositat. Esperem que si les obres avancen al ritme de la primera vorera acabin al 2017. Mentre, els veïns, alumnes de Blanquerna, visitants del CCCB i del Macba, alumnes de la Universitat de Barcelona, etc. que es fotin. No hi ha presa.

Quin Metro més llardós

L’obertura del Metro per les nits és una molt bona iniciativa. És cert que va arribar molt tard, però també ho és que el número d’usuaris ha doblat les expectatives més optimistes.

El que calia preveure és que la gent jove seria la que en faria més ús, òbviament. I que entre aquests n’hi hauria molts que ho farien per poder beure sense límit. Això comporta que el Metro desperta tremendament llardós, ple de llaunes i de begudes llançades pel terra. Els darrers dies he agafat la línia verda el cap de setmana pel matí. Fins i tot al migdia fa fàstic pujar al vagó. Com no s’ha previst la neteja dels vagons, sabent que passaria això? I, encara pitjor: com no s’ha resolt ara que ho sabem? Per desídia, es clar.

El Metro de Liceu és un exemple clar de com no ha d’estar un Metro, i a sobre en zona turística. Per cert, diuen que els accessos de davant del Liceu obren aquesta setmana. No us en fieu. Sembla que ho van dir des de la plaça de Sant Jaume. En tindrem per dies, doncs.

Una xafardera ens escriu: La meravellosa Barcelona

Com pot ser que a la Barcelona de l'èxit que ens volen 'vendre' passin episodis com el de la setmana passada a la Barceloneta? Com pot ser que des de l'estiu els veïns visquin amb por la situació provocada per quatre individus? Com pot ser que en un edifici que en teoria està tancat per rehabilitar, s'hi provoqui un incendi, hi hagi baralles, sigui un cau de carteristes, això ho sàpiga tothom, i qui hi ha de fer alguna cosa no hi faci res?

Què passa amb aquest Ajuntament? Quants edificis amb situacions com la del carrer Meer hi ha a Barcelona? Per què s'ha d'arribar a un desenllaç fatal perquè s'hi faci alguna cosa.

Un altre dormitori clandestí

Al multitudinari dormitori per indigents del Macba cal afegir el del Metro de Plaça Catalunya. Ens referim al famós vestíbul rodó que comunica el Metro amb els Ferrocarrils Catalans. Fins a 12 persones dormien aquesta matinada en aquest indret. Tercermundista.

Un xafarder ens escriu: carrer Banys Nous

Un veí ens escriu:

“Sóc un veí del carrer Banys Nous. Resulta que si et trenques una cama i vols sortir de casa i agafar un taxi, per exemple, per anar a comprar o senzillament per sortir a donar un vol, només ho pots fer a hores determinades. Està molt bé que la preferència recaigui en els vianants i que no es permeti la circulació a tothom, però no està bé que añs veïns del carrer se’ls limiti el pas. S’hauria de trobar la manera de que els veïns no ens sentim permanentment amenaçats. Es podria fer una targeta per veïns, perquè pugui obrir el pas a un taxi, una ambulància o al seu propi cotxe a l’hora que sigui.”

No sembla una mala idea, més aviat sembla del tot lògica. Llàstima que normalment es prenen les mesures i després s’inicia el diàleg.

Un xafarder ens escriu: Festes del Roser

Un xafarder ens diu el següent:

“Festes del Roser. He estat al pregó de La Rambla, de la meva Rambla. Lamento dir qui l'ha fet: en Carles Flavià... no és sant de la meva devoció però què hi farem. no sempre plou al gust de tothom. Jo hi he estat com un clau, igual que la resta del cap de setmana. Olorant i vivint les Rambles, les Rambles de Barcelona, que un dia no gaire llunyà ens haurem de quadrar i endreçar-les una mica. Us hi apunteu?”

Nosaltres ens hi apuntem, es clar.

Parking per rics

Des de fa un temps al Port Nàutic, al Passeig Joan de Borbó, s’hi posen unes tanques que no tenen altre funció que permetre que aparquin tranquil·lament els cotxes dels qui tenen embarcació. Que fort, no? A sobre hi ha un aparcament a dos minuts. No serà que no el poden pagar, està clar.

Ells ho saben

Al capvespre la part alta de la Rambla torna a oferir-nos l’espectacle lamentable dels tril·lers en convivència amb els primers llauners. A quarts de nou del vespre comencen a aparèixer des dels carrers de la banda del Raval, immigrants paquistanesos carregats amb packs de llaunes de cervesa amb l’inconfusible aspecte d’haver carregat les existències en algun magatzem clandestí del barri. Ells ho saben, la darrera ronda de la Guàrdia Urbana està a punt d’acabar. Des de llavors i fins la matinada ells, els llauners, els tril·lers i les prostitutes d’una mica més a baix seran els encarregats d’amenitzar les passejades dels turistes distrets i embriagats de la seva experiència barcelonina. La seva activitat és il·legal, ells ho saben. La seva activitat contravé les normes i els codis de convivència de la societat que els acull, ells ho saben. La seva activitat, com la que fan de manera més dolça els venedors de roses, enriqueix alguns personatges de les seves mateixes comunitats que s’aprofiten de la situació dels nouvinguts per enriquir-se d’una situació que des de l’Ajuntament de Barcelona ja s’ha batejat com a “usura”. L’usura s’aplica aquí tant a la cervesa que venen els immigrants en llauna, com les de litre que t’obliguen a prendre si et seus en una terrassa de la Rambla. Aquells que ben organitzats intenten treure un profit exorbitant del turisme de la ciutat no mereixen el respecte dels seus conciutadans.

Un apunt per a la Guàrdia Urbana: els llauners acostumen no portar més de sis llaunes al damunt. Les de recanvi les deixen a la sortida d’aigua del paviment dels carrers de vianants adjacents: Tallers, Elisabets, etc. Obren la tapa amb clau i les amaguen en aquest espai, ideal per amagar un altre pack de 6 llaunes. Ara la Guàrdia Urbana també ho sap!

La marca Barcelona s’esmicolarà

Arribes a Barcelona des de la teva freda ciutat europea, enlluernat per l’opuscle de l’olímpica Barcelona, i vas a un hotel del rovell d’ou de la ciutat: La Rambla. El taxi passa per la Ronda Litoral, la que només té dos carrils, i puja per La Rambla, on queda embussat uns quinze minuts. Arriba a l’hotel, deixa les coses, i surt a fer un mos als magnífics restaurants turístics on es menja un entrepà oliós de 5 euros i una cervesa de litre, perquè no ni han de més petites. Aleshores, amb la cremor d’estómac, va a visitar el Macba abans que tanqui, on es troba amb un dormitori d’indigents i un campionat de llardosos amb skateboard. Al sortir passa pel carrer Joaquim Costa i dubta per un moment si està a Manila o a Islamabad. Surt per la Ronda i una meuca, de les que diuen que ja no hi són, li ofereix als seus serveis. Fuig corrents i seu en un banc de formigó de la plaça Universitat, on quasi li passa per sobre un dels nois dels patins. M’estaran seguint?, exclama el visitant. Segueix caminant per Pelai i arriba a plaça Catalunya. Ja s’ha fet tard i un amable pakistanès li ofereix una llauna de cervesa a bon preu. Marxa corrent per La Rambla, cap al seu hotel i truca a un amic preocupat: “no deies que Barcelona era fantàstica? No la coneixeries”.

Barcelona va ser fantàstica, però la seva marca s’està esmicolant. Avui és la capital europea dels pocavergonyes, els que no donen ingressos i si donen desprestigi. Si, a més, alguns dels nostres comerciants fan abús del turista tenim la combinació perfecte per repetir el que ja va passar als anys 70: els turistes deixaran de venir.

Valldonzella o Keops?

La piràmide de Keops es va construir en 23 anys, la vorera del carrer Valldonzella, entre Tallers i Montalegre, va pel mateix camí. Ja fa dos mesos que van obrir el carrer i l’han reobert dues vegades en aquest període, imagino que perquè han oblidat algun detall. Tot un clàssic.

El tram del que parlem deu fer 70 metres de llarg i a una sola banda. Causa molèstia als veïns, als alumnes de Blanquerna, als visitants del CCCB i del Macba, als alumnes de la Universitat de Barcelona, etc. És igual, cap urgència.

Una vegada més, suspens a l’Ajuntament. I van...

Despertar sobtat

Per comprovar si el cor et funciona bé no hi ha millor remei que viure en alguna de les zones de Ciutat Vella on es buiden els contenidors de reciclatge de vidre a les set del matí.

Estàs mig despert, tranquil, relaxat...i de sobte: el gran esclat !!! Una mostra més de la sensibilitat dels qui dirigeixen els nostres destins, sempre pendents del nostre benestar.

Sèries realistes

Les series de TV cada vegada estan més ben fetes. Ahir mateix, El Cor de la Ciutat va fer una extraordinària recreació d’una escena quotidiana, perfectament reproduïble en qualsevol barri de la nostra ciutat.

El protagonista, en Peris, va baixar al carrer a demanar a uns okupes que deixessin de tocar el tambor i la pandereta a la porta de casa seva, que tenia a la seva filla malalta. Evidentment, no ho van fer. Els va amenaçar de trucar a la Guàrdia Urbana. El líder li va contestar: “saps quan trigaran a venir?” i la resta van riure ben a gust. En Peris, amb la tensió a 18 només va gosar dir: “malparits”.

Extraordinària matinal de gegants i castells

Quina festassa a la plaça Sant Jaume. Aquest matí s’hi han congregat els geganters i les colles castelleres de la ciutat i els que hi hem anat hem gaudit força amb l’espectacle. Els estrangers que passaven per allà quedaven bocabadats al veure l’espectacular estampa dels gegants en perfecte formació i al veure, posteriorment, com s’enlairaven les torres humanes. Un gran espectacle. Qualsevol perd el temps anant a veure a en Ronaldinho.L’anècdota ha estat el crit que ha rebut l’alcalde, d’un espontani, perquè s’ha oblidat d’aplaudir a una colla que no ha pogut muntar un castell. Crec que s’ha espantat i tot...

Fa fàstic sortir de nit

El programa de la Mercè m’ha semblat extraordinari, amb tota aquesta gama d’activitats. I moltes d’elles cap al tard, a la fresca. Com m’agradaria anar-hi! Fins i tot ho vaig intentar. L’altre dia vaig sortir camí de la Plaça Reial i vaig gaudir de cinc minuts de concert, fins que la pudor de suat, de porro i d’alcohol em va fer marxar. Vaig anar cap a la plaça Catalunya, on una baralla em va fer avorrir l’espectacle. També vaig voler anar pel Macba. Allà vaig poder conviure amb els indigents, skateboardistes, mantes i altres futurs premis Nobel.

Barcelona ha passat de ser la ciutat amb més “glamour” i més de moda a ser una autèntica capital mundial dels inútils, borratxos i mantes. De qui ha estat la culpa? Meva, segur.

El Macba, edifici funcional

L’edifici del Macba no només és de gran bellesa, també és multifuncional. Des de fa temps hi han habilitat un dormitori per indigents en un dels seus laterals.

L’Ajuntament, sempre compromès amb la cultura, també hi col·labora. Cada matí posa a disposició un equip dels serveis de neteja i una patrulla de la guàrdia urbana. Uns per fer la neteja de les habitacions, els altres perquè els primers no surtin apallissats pels indigents.

Realment el Macba està aconseguint el que pretenia i ja és un punt de referència a nivell mundial. Malauradament no per l'art. És un referent com a pista de skateboard i, ara, també com pioner en aquesta nova fórmula de dormitori gratuït aprofitant l’arquitectura de les ciutat.