Demà hi ha mani

Demà Ciutat Vella serà el centre d’atenció del país i de tota Espanya. Demà veurem si els catalans ens hem adormit del tot o encara som capaços de reaccionar davant d’un munt d’injustícies com les que hem viscut en els darrers mesos: rodalies, aeroports, apagades de llum, etc. i sortim al carrer a dir prou. Demà Ciutat Vella serà el rovell de l’ou del país, un cop més, i captarà l’atenció de les espanyes, que segurament riuran de veure com els catalanets protesten. Faltarà un català: el President Montilla.

Ajornat el desallotjament del famós veí de Robadors, 29

Ja tenia raó la Mercè ja, que ens escrivia dissabte. Finalment, com deu estar el tema, no s’han atrevit a desallotjar al veí de Robadors, atesa la denúncia del Districte de Ciutat Vella, i sobretot atès que les la llicència municipal a la que feien referència els propietaris per fer fora al veí no existia.

A veure com acaba el tema, perquè la realitat és que la finca està que fa pena i plena de porqueria. Qui la posarà en condicions? O quina alternativa es donarà? Només queda esperar.

Una xafardera ens escriu: “Ja fa sis anys que es parla de Robadors, 29”

El cas de mobbing immobiliari de Robadors, 29 ha tornat a posar-se d’actualitat, amb una querella presentada per l’Ajuntament. Una xafardera ens manifesta el seu parer sobre el tema:

“Xafarder, sis anys han tingut que passar perquè el Districte de Ciutat Vella hagi pres l’iniciativa en el escàndol del carrer Robadors, 29. Els propietaris de la finca van utilitzar una llicència municipal inexistent per reclamar als veïns que marxessin de la finca. Anteriorment, ja havien fet de tot: tallar l’aigua i la llum de la finca, entre altres. Les poques persones que hi habiten, a una de les quals conec, han passat un calvari digne d’una pel·lícula de por. El que han fet aquests propietaris és per ficar-los a la presó directament. Els pisos buits s’han omplert deliberadament d’escombraries per provocar que hi habitin les rates, per posar un exemple. I l’Ajuntament s’ha mogut, si, però quan diferents entitats veïnals han denunciat el tema per activa i per passiva. Sis anys per prendre cartes és una vergonya. Esperem molt més dels que viuen dels nostres impostos. Una vergonya. Salutacions. Mercè”

No s'acabarà mai

El nostre carrer favorit no s’acabarà mai, està clar. Una vorera fa baixada, al lloc dels arbres no hi ha res, hi ha una vorera esbiaixada d’aquelles que la gent gran es mata amb la caiguda. Una autèntica obra d’art. Quan fa que fan obres a Valldonzella? Potser sis o set mesos? I és un tram de 70 metres...

Quin ridícul

Quina vergonya veure als tres representants municipals demanant excuses per haver creat alarma social amb el tema de l’aigua. I diuen: “potser no ens varem explicar”. Home, això segur.

Un xafarder ens escriu: carril bici clandestí al carrer Princesa

Aquí no surts d’una sorpresa que ja n’entres en una de nova. Un xafarder ens explica un fet inversemblant, que podria provocar accidents importants:

“Hola xafarder, així lluïa el carril bici clandestí del carrer Princesa. Fins que no va sortir per la radio ningú no va fer res i ara l'han esborrat com si fos un grafit i han quedat les marques de les línies i el dibuix de les bicicletes de la calçada. L'autor va fer-ho a consciència tot i les línies una mica torçades el delataven. Josep”

Com a mínim s’ha de ser de reconèixer que hi va dedicar temps.

Un nou reconeixement pels Infants del Raval

Que la feina que fa el Casal dels Infants del Raval és més que lloable ho sap tothom. Això no treu que sigui una satisfacció comunicar que acaben de rebre un nou guardó, concretament els Premis Catalunya d’infància 2007 que atorga la Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i l'Adolescència i l’Associació Catalana per la Infància Maltractada. Un plaer rebre aquestes notícies.

Pudor de claveguera a La Ribera

Aquest és un tema clàssic del que moltes vegades se n’ha parlat i sobre el que mai s’ha fet res. Hi ha dies que les clavegueres de La Ribera tiren d’esquena. Els veïns són els que les pateixen, perquè hi viuen, i els que passen la vergonya davant els comentaris dels seus clients, amics, turistes, etc. Barcelona era una ciutat envejada pels seus claveguerams, d’això ja fa molt. Aviat serà famosa per la pudor que fa una de les seves zones històriques. Culpable? Ningú, com sempre.

SIDA i Ciutat Vella

Una especialista de l’Agència de Salut Pública de Barcelona deia l’altre dia que Ciutat Vella és el districte de Barcelona amb més afectats pel virus del SIDA. Per arribar a aquesta conclusió no cal ni ser especialista. Acte seguit va fer tota una exhibició estadística sobre l’edat en que es contrau la malaltia, els anys de vida als que aspiren els malats, si afecta més als homes que a les dones, etc. Tampoc cal un especialista per dir això. Només cal saber una mica de números. Pel que si cal un especialista és per preveure com es combatrà aquesta plaga. D’això no en va parlar. Així, perquè serveix l’Agència?

El vostre parer és que la venda clandestina de llaunes de cervesa a La Rambla és tercermundista

Certament no esperàvem un altre resultat que aquest i les respostes plantejades ja teníem una orientació que apuntava al resultat final. El cert és que heu votat 22 persones i totes heu considerat que és una pràctica tercermundista. A ningú li sembla bé, ni tampoc és un tema que us sigui indiferent. Malauradament és més que probable que les veieu molts anys perquè som la capital mundial de la permissivitat i del conviure amb l’il·legalitat. Que hi farem.

Avui iniciem una nova enquesta. L’enunciat és el següent: com aplicaríeu l’Ordenança del Civisme? Vinga, a participar!

Ordenança del civisme i Glasgow Rangers

Un cop més, l’Ordenança del Civisme s’ha aplicat amb contundència i rigor. Només cal veure com s’ha aplicat amb els seguidors del Glasgow Rangers. Veient que a la més mínima conducta incívica les autoritats eren inapel·lables els seguidors s’han fet enrere de qualsevol possibilitat d’incivisme. Només ha faltat que es pixessin dins l’Ajuntament. Barcelona es reafirma com la capital mundial de fer el que et dona la gana. Puag.

Una xafardera ens escriu: Vigilància electrònica

L'Agnès ens comenta com veu el tema de la seguretat al Districte. No podem estar-hi més d'acord.

L'Agnès ens diu:

"Podríem parlar de la necessitat de les càmeres de seguretat als carrers de la nostra ciutat, i més en particular dels carrers de Ciutat Vella. Carrers freqüentats per molta gent d’aquí i d’allà. En hores intempestives i en ple dia. Amb carteristes a l’aguait per sorprendre a qualsevol turista o despistat. Fets que passen, com el d’aquest cap de setmana a Diputació amb Balmes, o la violència gratuïta al vagó de tren amb aquella noia. La violència, sigui quin sigui el seu gènere s’ha de condemnar sempre. Un espai públic mai pot privar la privacitat. Què vol dir això? Posar una càmera en un carrer vol dir intimidar? Que m’expliquin aquests que diuen això què deixarien de fer amb una càmera... no tocar-se el nas potser?

Ciutat Vella necessita alguna cosa més que paraules. Necessita una mica més d’autoritat i presència. Entre la brutícia i la delinqüència aviat semblarem el Bronx... com ens podríem dir?? Old City terror! exacte! ja veureu com s’acabaria el turisme ràpid... enlloc de pacificar els carrers els hauran d’eixamplar per fer-hi passar els autocars, carregats de turistes perquè s’ho puguin mirar tot des de dalt, sense baixar... com un safari..."

Una xafardera ens escriu: les obres de Blanquerna

Una xafardera ens comenta un fet prou rellevant. Es veu que davant de Blanquerna, on s’estan fent unes obres, van trobar restes romans i els han tirat a terra, imaginem que perquè no eren prou importants. O potser perquè ho era més no aturar novament unes obres, qui sap.

La Marta ens diu:

“L’altre dia em vaig enfilar a les tanques metàl·liques que donen a les obres que hi ha davant de Blanquerna, perquè tenia curiositat per veure uns restes romans que hem van dir que s’havien trobat. Justament en aquell moment estaven fent unes fotografies. La meva sorpresa va estar, però, quan al cap de dos o tres dies, em vaig enfilar amb un amic per mostrar-li i ja no hi eren. M’han dit que les excavadores van fer feina. Em sembla incomprensible que no preservem el nostre patrimoni. Què s’acabarà fent? Una plaça? No seria millor habilitar-ho perquè la gent pugués visitar com vivien els nostres avantpassats? Em semblaria molt més interessant, no tenen cap mena de sensilibilitat. Gracias. Marta”

Estaquirots

Ahir vaig presenciar, al Metro de Liceu, direcció Zona Universitària, com dos estaquirots uniformats amb uns extraordinàries armilles vermelles tenien l’amabilitat d’obrir l’accés a una senyora que volia entrar amb un cotxet. Fins aquí extraordinari, lloable. Llàstima d’un detall: amb el cotxet van passar els 3 membres de la família i no va pagar ningun d’ells. I els estaquirots no van dir ni paraula. Fins i tot una senyora els hi va dir: “escolti, aquí només paguem els tontos?” i els estaquirots van callar com el que són: com estaquirots. Un altre persona també els hi va dir si només pagàvem els del país, però prefereixo no dir-ho perquè hauria d’acabar dient que la família era d’immigrants i encara em diran racista. Ja sabeu com va això.