31/7/09
La qüestió és inaugurar
Quina emprenyada porten els restaurants de la Barceloneta amb el caos que s'ha organitzat amb les obres del Passeig Marítim. Els nervis de l'alcalde van creixent, a mesura que surten enquestes, i li ha agafat la febre de les inauguracions a dos anys d'eleccions. Ha inaugurat el Passeig Marítim sense estar acabat i al caos automobilístic històric se li afegeix el caos de banyistes emprenyats per no poder passar, restaurants perjudicats, paletes d'un cantó a l'altre treballant...un desastre. Aquest Ajuntament té un problema greu: no fa les coses amb el cap, no és llògic en les decisions. Així li va.
24/7/09
I què esperaven?
Ara resulta que l’Ajuntament està d’acord amb la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra a l’hora de concloure que les baralles nocturnes que es produeixen al voltant dels “colmados” que obren 24 hores són producte, precisament, d’aquesta obertura indiscriminada dels establiments. Que talentosos que són, un cop més...
Què esperaven que passés? Si vas a una zona nocturna i pel preu d’un “cubata” dins un bar musical al carrer en pots prendre quatre, què creuen que faran els que van de festa? Veure com pirates, està clar.
Aquest Ajuntament es caracteritza per fer sempre passos enrere. Deixen omplir el Macba de skates i llavors volen remodelar la plaça per fer-los fora. Deixen que la gent es pixi per les cantonades i pintin les parets i llavors treuen una ordenança, que per cert ningú fa efectiva, per evitar-ho. I ara li toca el torn als establiments de 24 hores. Què serà el següent?
Què esperaven que passés? Si vas a una zona nocturna i pel preu d’un “cubata” dins un bar musical al carrer en pots prendre quatre, què creuen que faran els que van de festa? Veure com pirates, està clar.
Aquest Ajuntament es caracteritza per fer sempre passos enrere. Deixen omplir el Macba de skates i llavors volen remodelar la plaça per fer-los fora. Deixen que la gent es pixi per les cantonades i pintin les parets i llavors treuen una ordenança, que per cert ningú fa efectiva, per evitar-ho. I ara li toca el torn als establiments de 24 hores. Què serà el següent?
21/7/09
El camping de la Plaça Vila de Madrid
Avui, La Vanguardia (www.lavanguardia.es) ofereix unes imatges del lamentable espectacle que es produeix a diari a la Plaça Vila de Madrid. Deu persones acampen com si fos un descampat del Pirineu i els veïns ja es poden queixar que no els hi fa cas ningú, com sempre.
Podeu veure les imatges des de:
http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53749280079&PAGINACIO=-1&ID_PAGINA=200806163&ID_FORMATO=9&PARTICION=2006
Podeu veure les imatges des de:
http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53749280079&PAGINACIO=-1&ID_PAGINA=200806163&ID_FORMATO=9&PARTICION=2006
17/7/09
Lectura recomanada: “La Rambla del Raval”, de Patricia Gabancho, a El País
La Patricia Gabancho escriu, a El País (www.elpais.com):
“El Raval bien puede llevar a una concejal a la depresión. El barrio desborda cualquier disposición al diálogo blando, ese que da vueltas alrededor de las cosas, tantas que cuando llega el momento de hacer algo ya es tarde. La realidad siempre puede más. Sobre estas mismas realidades, en 1913 Gabriel Alomar -lúcido y progre- escribió La cançó dels barris baixos, y si no dijo que fuera una canción triste es porque no veía la tele.
Es cierto que los jóvenes y los turistas se han apropiado del Raval como espectáculo. El barrio está lleno de antros, cafés, bares, restaurantes, tiendas, espacios, músicas, mezclas, con ese punto de exotismo canalla que no lo abandona ni a las puertas del hotel de lujo que lo atalaya. Pero la realidad se impone: media población del Raval no sale nunca del Raval. Exactamente como antes de la reforma, pero ahora otras gentes. El Raval es un callejón tapiado. Un callejón excitante y dinámico, con vida propia, pero al mismo tiempo sucio, desgobernado, excesivo, peligroso en las esquinas nocturnas, plagado de miseria y esperanza, de vómitos y orines, de expectativa y de buena vida, de locos y de putas, de amistad y odio, de recelos y opresiones. Plagado de vida en el sentido amplio y duro de la palabra.
El Raval es un laboratorio de convivencia urbana entre contrarios, pero estos contactos se producen, como manda la química, entre las órbitas exteriores, las más sensibles, de cada uno de los mundos que se rozan, autóctonos o inmigrantes. El resto se ignora. Cuando, siguiendo la voluntad colonizadora preconizada por el Ayuntamiento, parejas progres se instalan en el Raval, no resisten en el barrio más allá de dos, tres años. Las reglas del Raval no son las de Barcelona. El Raval es estimulante y hasta mágico, pero es también una mierda.
El Ayuntamiento habla del Raval con buenas intenciones, esquivando la realidad: habla más del visitante que del habitante. Habla de un modelo que no existe. Un detalle: al enorme espacio central lo bautizaron como Rambla sin darse cuenta de que los tránsitos, en el Raval, van en otra dirección: que estaban haciendo una plaza. Nadie había ido a mirar cómo y hacia dónde se movía la gente”.
Per llegir l’article, podeu anar a:
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Rambla/Raval/elpepuespcat/20090717elpcat_9/Tes
“El Raval bien puede llevar a una concejal a la depresión. El barrio desborda cualquier disposición al diálogo blando, ese que da vueltas alrededor de las cosas, tantas que cuando llega el momento de hacer algo ya es tarde. La realidad siempre puede más. Sobre estas mismas realidades, en 1913 Gabriel Alomar -lúcido y progre- escribió La cançó dels barris baixos, y si no dijo que fuera una canción triste es porque no veía la tele.
Es cierto que los jóvenes y los turistas se han apropiado del Raval como espectáculo. El barrio está lleno de antros, cafés, bares, restaurantes, tiendas, espacios, músicas, mezclas, con ese punto de exotismo canalla que no lo abandona ni a las puertas del hotel de lujo que lo atalaya. Pero la realidad se impone: media población del Raval no sale nunca del Raval. Exactamente como antes de la reforma, pero ahora otras gentes. El Raval es un callejón tapiado. Un callejón excitante y dinámico, con vida propia, pero al mismo tiempo sucio, desgobernado, excesivo, peligroso en las esquinas nocturnas, plagado de miseria y esperanza, de vómitos y orines, de expectativa y de buena vida, de locos y de putas, de amistad y odio, de recelos y opresiones. Plagado de vida en el sentido amplio y duro de la palabra.
El Raval es un laboratorio de convivencia urbana entre contrarios, pero estos contactos se producen, como manda la química, entre las órbitas exteriores, las más sensibles, de cada uno de los mundos que se rozan, autóctonos o inmigrantes. El resto se ignora. Cuando, siguiendo la voluntad colonizadora preconizada por el Ayuntamiento, parejas progres se instalan en el Raval, no resisten en el barrio más allá de dos, tres años. Las reglas del Raval no son las de Barcelona. El Raval es estimulante y hasta mágico, pero es también una mierda.
El Ayuntamiento habla del Raval con buenas intenciones, esquivando la realidad: habla más del visitante que del habitante. Habla de un modelo que no existe. Un detalle: al enorme espacio central lo bautizaron como Rambla sin darse cuenta de que los tránsitos, en el Raval, van en otra dirección: que estaban haciendo una plaza. Nadie había ido a mirar cómo y hacia dónde se movía la gente”.
Per llegir l’article, podeu anar a:
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Rambla/Raval/elpepuespcat/20090717elpcat_9/Tes
15/7/09
Una bona noticia: han detingut als de la “banda de la taca”
Sembla que els Mossos han pescat als de la “banda de la taca”, aquests brètols que et llençaven un líquid per sobre i que et netejaven, deixant-te sense taca i sense cartera. Una bona noticia, més quan un dels seus llocs habituals era la Barceloneta. De moment, pel que sembla, s’han fet nou detencions i encara estan buscant a algun membre que ha fugit. A veure si els enxampen.
10/7/09
Els hotelers al•lucinen?
La màxima preocupació dels hotelers, segons la premsa, és que la gent vagi pel carrer en banyador? Home, estaríem d’acord que sovint veiem situacions absolutament ridícules de persones lluint “palmito” en llocs que no toquen però segur que aquest no serà el motiu pel qual algú deixi de venir a Barcelona. Si que ho serà el fet de una meuca es tiri als teus braços de matinada, amb l’intenció de fer un nou client o en el seu defecte fer una nova cartera, que t’estirin el bolso o que a la platja s’hagi convertit en un mercat de venda il·legal. Això és bastant més preocupant i aquí si que cal prendre mesures que no pren ningú. Hotelers, cal fer més carrer.
4/7/09
Un xafarder ens escriu: "L'entorn del Palau Güell, més desprotegit que mai"
Una més. Un veí de la zona del Palau Güell ens explica el munt d'avantatges que tenen els que viuen al costat d'una obra Patrimoni de la Humanitat. Com podeu imaginar...ninguna.
Ens diu:
"Fa un parell d’anys, els veins dels edificis colindants amb el Palau Güell varem rebre la notificació de la Generalitat que les nostres vivendes passaven a formar part de l’entorn protegit del Palau Güell, declarat per l’Unesco patrimoni de la Humanitat. Vam pensar –innocentement- que ara la Generalitat I l’Ajuntament cuidarien una mica més l’entorn del Palau, -absolutament degradat-. Doncs bé, contràriament i malgrat les denúcies dels veins, l’Ajuntament ha permés l’obertura de més locals de restauració de fast-food pakistanesos i turcs.
Només al número 1 de Nou de la Rambla ja hi ha 3 fastfoods de delícies orientals, a més d’un super 24 hores. La concentració d’aquesta mena de locals –que obtenen llicència d’activitat amb una facilitat si més no suspitosa- fa que l’entorn del Palau Guell estigui cada cop més degradat.
Paradoxalment, la Guardia Urbana és a nomes 5 metres. I no es dificil trobar els urbans proveint-se de swarmes i xerrant amistosament ams els amos dels locals, mentre que el carrer és un veritable paisatge dantesc de borratxos, brutícia, venda de drogues, prostitució, soroll, pixarrades, vomits, etc.
Viure en aquest punt del Raval és fa cada cop més insupportable, fins a l’extrem que alguns llancem la tovallola, i ja fem plans de marxar. Segurament això és el que preten l’Ajuntament, per acabar de convertir Ciutat Vella en un enorme parc tematic per a borratxos i turistes low-cost, que segurament reporten beneficis inconfessables. Penseu que cada any ens visiten 7 milions de turistes. És clar; que son uns pocs veins emprenyats front a aquest veritable jaciment de petroli?
I és que tenim la sensació que aquí tothom té drets: els borratxos, els turistes low-cost, els venedors de llaunes, els venedors de drogues, els propietaris dels fastfoods, etc. Tots, tret dels veins, que –això sí- em de complir estrictament tota la normativa a que ens obliga Patrimoni (I ho fem amb molt de gust) perquè si no les santions i multes son immediates.
I això és un ajuntament eco-socialista? Això és una mafia i una presa de pel! Quina vergonya i quina decepció per als que hem votat tota la vida a les esquerres".
Ens diu:
"Fa un parell d’anys, els veins dels edificis colindants amb el Palau Güell varem rebre la notificació de la Generalitat que les nostres vivendes passaven a formar part de l’entorn protegit del Palau Güell, declarat per l’Unesco patrimoni de la Humanitat. Vam pensar –innocentement- que ara la Generalitat I l’Ajuntament cuidarien una mica més l’entorn del Palau, -absolutament degradat-. Doncs bé, contràriament i malgrat les denúcies dels veins, l’Ajuntament ha permés l’obertura de més locals de restauració de fast-food pakistanesos i turcs.
Només al número 1 de Nou de la Rambla ja hi ha 3 fastfoods de delícies orientals, a més d’un super 24 hores. La concentració d’aquesta mena de locals –que obtenen llicència d’activitat amb una facilitat si més no suspitosa- fa que l’entorn del Palau Guell estigui cada cop més degradat.
Paradoxalment, la Guardia Urbana és a nomes 5 metres. I no es dificil trobar els urbans proveint-se de swarmes i xerrant amistosament ams els amos dels locals, mentre que el carrer és un veritable paisatge dantesc de borratxos, brutícia, venda de drogues, prostitució, soroll, pixarrades, vomits, etc.
Viure en aquest punt del Raval és fa cada cop més insupportable, fins a l’extrem que alguns llancem la tovallola, i ja fem plans de marxar. Segurament això és el que preten l’Ajuntament, per acabar de convertir Ciutat Vella en un enorme parc tematic per a borratxos i turistes low-cost, que segurament reporten beneficis inconfessables. Penseu que cada any ens visiten 7 milions de turistes. És clar; que son uns pocs veins emprenyats front a aquest veritable jaciment de petroli?
I és que tenim la sensació que aquí tothom té drets: els borratxos, els turistes low-cost, els venedors de llaunes, els venedors de drogues, els propietaris dels fastfoods, etc. Tots, tret dels veins, que –això sí- em de complir estrictament tota la normativa a que ens obliga Patrimoni (I ho fem amb molt de gust) perquè si no les santions i multes son immediates.
I això és un ajuntament eco-socialista? Això és una mafia i una presa de pel! Quina vergonya i quina decepció per als que hem votat tota la vida a les esquerres".
Les dues Rambles
De les dues Barcelonetes passem a les dues Rambles. La diurna que crida al turisme en general i la nocturna que crida al turisme més "cutre". Aquesta passeig que pels Jocs Olímpics va quedar bastant alliberat de prostitució i venda de drogues, bàsicament, avui ho aglutina tot multiplicat per deu. I espereu...
1/7/09
Les dues Barcelonetes
Ens explica un veí que la que es va organitzar a la platja de la Barcelona el dia de Sant Joan no té res a veure amb la que es va liar al Parc de la Catalana, on els venedors clandestins tenien milers de llaunes i altres estris a punt per la venda -amagats a les clavegueres-. Un festival de gent amunt i avall, guanyant la primera pela (sense pagar impostos).
Això contrasta amb la Barceloneta del glamour, quina bonica paraula, on en Bono va a fer el vermut per conèixer el barri mariner de la ciutat. Entre concert i concert l'alcalde el podria portar a visitar les nostres platges de nit, que quedaria ben parat.
Això contrasta amb la Barceloneta del glamour, quina bonica paraula, on en Bono va a fer el vermut per conèixer el barri mariner de la ciutat. Entre concert i concert l'alcalde el podria portar a visitar les nostres platges de nit, que quedaria ben parat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)