Podem agafar la línia verda?

Fa tres setmanes ens van dir: “diuen –referint-se a l’Ajuntament- que la propera setmana s’obrirà la boca de Metro del Liceu”. Passen els dies i no s’obre res. Podem agafar la línia verda tranquil·lament o hi han problemes?

Cal recordar que la boca que està just davant del Gran Teatre del Liceu ja es va obrir i la van tancar d’un dia per l’altre, sense cap mena d’explicació. D’això ja fa força temps. Com sempre, la transparència és nul·la. Què està passant?

Continuen les obres

El nostre carrer favorit, Valldonzella entre Tallers i Montalegre, avança sense problema. Ara ja té tres forats més. Els soferts veïns, alumnes i altres damnificats segueixen esquivant obstacles. S’admeten apostes si s’acabarà el tram abans del 2008. Jo dic que si perquè venen les festes, però hauran de córrer, amb el risc de que s’enfonsi alguna vorera.

Fer turisme a Nou de la Rambla

L’estiu proper no penso viatjar a cap indret exòtic, he decidit viatjar a Nou de la Rambla. Aquesta tarda he passat pel carrer venint des del Paral·lel i no he vist a ningú de per aquí. No tinc cap problema pel fet de que tinguem més o menys immigrants, sempre que vinguin a treballar i conviure amb nosaltres, però crec que mentre s’estiguin creant guetos com aquests és poc probable, per no dir impossible, que els nouvinguts s’acabin integrant amb normalitat. Creuem els dits.

Una xafardera ens escriu: diferents aplicacions de la Llei

Una xafardera contempla amb estupefacció con algú pot delinquir lliurament i altres no. Ens explica el següent cas:

“Dimecres, 17 d’octubre, passejant pel Raval. A l’alçada dels carrers Unió amb sant Ramon, en aquest últim carrer potser, I NO EXAGERO, una vintena de prostitutes. A la mateixa cantonada 5 guàrdies urbanes. Un d’ells multant a un pobre "hippy" que anava amb bici... els altres 4 mirant-s’ho. Acabar o subsanar el tema de la prostitució és molt més complicat que multar a un pobre noi que va amb bici, oi? tots ho sabem però l’escena era per plorar...És impossible que anem bé així. Impossible. Montse S.”

Que al carrer Sant Ramon hi ha la mateixa prostitució de sempre no és cap secret. Mai ningú els hi ha dit res. Les ordenances s’apliquen de forma discrecional, sembla ser.

Urinaris públics

Potser estem una mica reiteratius, però és el que hi ha. M’explicava un veí del carrer Banys Nous que dia si dia també es desperta amb la porta de casa seva plena de pixats. L’home té la desgràcia de tenir una entrada de finca amb mig metre de la vorera a la porta d¡entrada i allà s’hi fiquen els incontinents. Quina pena. No cal dir que de seguretat ni rastre, es a dir vigilància preventiva nul·la.

Mani casolana

Les “manis” ja no són el que eren. Ens diuen que ahir n’hi havia una clandestina i cutre, segons diuen, que reclamava no sabem si una baixada dels preus dels habitatges o el dret a “okupar”. Tenim dues versions contradictòries. Si algun dels manifestants ens ho vol explicar serà benvingut. El fet és que va passar pel carrer Notariat. Us imagineu una manifestació passant pel carrer Notariat? No són el que eren, no.

Una xafardera ens escriu: immigrants desorientats

Una xafardera ens explica la seva experiència amb uns immigrants. Les seves paraules ens han de fer reflexionar i hem de pensar en que generalitzar no funciona amb l’immigració. Ens diu el següent:

“Passejava pel carrer Carders, de sobte un parell de nois, més aviat nens, se m'acosten per demanar-me allò tant típic: foc. Els hi dono, sóc fumadora de mena. Aprofiten per preguntar-me si sóc del barri, si fa molt de temps que hi visc. Em demanen consell, de què podrien treballar... fa poc que són aquí però parlen un espanyol prou entenedor. Són romanesos. Se’ls veu amb ganes d’integrar-se, però són al carrer. Diuen que ningú els vol. Els adreço al Casal d'Infants dels ravals. Allí els orientaran. Estan, estem, contents d’haver-nos trobat. Els continuaré veient. Ja us explicaré”.

Un xafarder ens escriu: el pregó d’en Flavià

Sembla que el pregó d’en Flavià ha creat una certa controvèrsia entre els visitants del Blog. Un xafarder ens escriu:

“El pregó d’en Flavià no va tenir desperdici. Va dir, per exemple, que la gent no ha de pixar al carrer desobeint l'ordenança del civisme, sinó que pot pixar directament als desaigües del clavegueram. I que ell mantindria totes les prostitutes de les Rambles perquè fan un servei públic”.

Indiscutiblement, un pregó brillant. Digne d’un gran intel·lectual.

Metodologia

La plaça Castella porta el mateix camí de Valldonzella. Pel que sembla, almenys això diu un operari, s’han trobat que a la zona de l’aparcament hi havia problemes de impermeabilització i s’han aturat les obres fins resoldre aquesta incidència. Correcte. La pregunta, però, és: no es més intel·ligent fer una sèrie de “cates” de la plaça abans de tirar-la a terra i després tenir que parar les obres? Crec que, un cop més, el que falta és metodologia de treball. Per sort sembla que les obres, si més no, es tornen a reprendre ben aviat.

El nostre carrer favorit

Escollit per aclamació com el nostre carrer favorit, el tram de Valldonzella entre Tallers i Montalegre continua avançant. Ara que sembla que el ciment ja s’està secant, fa una setmana que el van tirar, aixequen l’altre banda. La part ja acabada fa baixada, primera curiositat. Esperem que si les obres avancen al ritme de la primera vorera acabin al 2017. Mentre, els veïns, alumnes de Blanquerna, visitants del CCCB i del Macba, alumnes de la Universitat de Barcelona, etc. que es fotin. No hi ha presa.

Quin Metro més llardós

L’obertura del Metro per les nits és una molt bona iniciativa. És cert que va arribar molt tard, però també ho és que el número d’usuaris ha doblat les expectatives més optimistes.

El que calia preveure és que la gent jove seria la que en faria més ús, òbviament. I que entre aquests n’hi hauria molts que ho farien per poder beure sense límit. Això comporta que el Metro desperta tremendament llardós, ple de llaunes i de begudes llançades pel terra. Els darrers dies he agafat la línia verda el cap de setmana pel matí. Fins i tot al migdia fa fàstic pujar al vagó. Com no s’ha previst la neteja dels vagons, sabent que passaria això? I, encara pitjor: com no s’ha resolt ara que ho sabem? Per desídia, es clar.

El Metro de Liceu és un exemple clar de com no ha d’estar un Metro, i a sobre en zona turística. Per cert, diuen que els accessos de davant del Liceu obren aquesta setmana. No us en fieu. Sembla que ho van dir des de la plaça de Sant Jaume. En tindrem per dies, doncs.

Una xafardera ens escriu: La meravellosa Barcelona

Com pot ser que a la Barcelona de l'èxit que ens volen 'vendre' passin episodis com el de la setmana passada a la Barceloneta? Com pot ser que des de l'estiu els veïns visquin amb por la situació provocada per quatre individus? Com pot ser que en un edifici que en teoria està tancat per rehabilitar, s'hi provoqui un incendi, hi hagi baralles, sigui un cau de carteristes, això ho sàpiga tothom, i qui hi ha de fer alguna cosa no hi faci res?

Què passa amb aquest Ajuntament? Quants edificis amb situacions com la del carrer Meer hi ha a Barcelona? Per què s'ha d'arribar a un desenllaç fatal perquè s'hi faci alguna cosa.

Un altre dormitori clandestí

Al multitudinari dormitori per indigents del Macba cal afegir el del Metro de Plaça Catalunya. Ens referim al famós vestíbul rodó que comunica el Metro amb els Ferrocarrils Catalans. Fins a 12 persones dormien aquesta matinada en aquest indret. Tercermundista.

Un xafarder ens escriu: carrer Banys Nous

Un veí ens escriu:

“Sóc un veí del carrer Banys Nous. Resulta que si et trenques una cama i vols sortir de casa i agafar un taxi, per exemple, per anar a comprar o senzillament per sortir a donar un vol, només ho pots fer a hores determinades. Està molt bé que la preferència recaigui en els vianants i que no es permeti la circulació a tothom, però no està bé que añs veïns del carrer se’ls limiti el pas. S’hauria de trobar la manera de que els veïns no ens sentim permanentment amenaçats. Es podria fer una targeta per veïns, perquè pugui obrir el pas a un taxi, una ambulància o al seu propi cotxe a l’hora que sigui.”

No sembla una mala idea, més aviat sembla del tot lògica. Llàstima que normalment es prenen les mesures i després s’inicia el diàleg.

Un xafarder ens escriu: Festes del Roser

Un xafarder ens diu el següent:

“Festes del Roser. He estat al pregó de La Rambla, de la meva Rambla. Lamento dir qui l'ha fet: en Carles Flavià... no és sant de la meva devoció però què hi farem. no sempre plou al gust de tothom. Jo hi he estat com un clau, igual que la resta del cap de setmana. Olorant i vivint les Rambles, les Rambles de Barcelona, que un dia no gaire llunyà ens haurem de quadrar i endreçar-les una mica. Us hi apunteu?”

Nosaltres ens hi apuntem, es clar.

Parking per rics

Des de fa un temps al Port Nàutic, al Passeig Joan de Borbó, s’hi posen unes tanques que no tenen altre funció que permetre que aparquin tranquil·lament els cotxes dels qui tenen embarcació. Que fort, no? A sobre hi ha un aparcament a dos minuts. No serà que no el poden pagar, està clar.

Ells ho saben

Al capvespre la part alta de la Rambla torna a oferir-nos l’espectacle lamentable dels tril·lers en convivència amb els primers llauners. A quarts de nou del vespre comencen a aparèixer des dels carrers de la banda del Raval, immigrants paquistanesos carregats amb packs de llaunes de cervesa amb l’inconfusible aspecte d’haver carregat les existències en algun magatzem clandestí del barri. Ells ho saben, la darrera ronda de la Guàrdia Urbana està a punt d’acabar. Des de llavors i fins la matinada ells, els llauners, els tril·lers i les prostitutes d’una mica més a baix seran els encarregats d’amenitzar les passejades dels turistes distrets i embriagats de la seva experiència barcelonina. La seva activitat és il·legal, ells ho saben. La seva activitat contravé les normes i els codis de convivència de la societat que els acull, ells ho saben. La seva activitat, com la que fan de manera més dolça els venedors de roses, enriqueix alguns personatges de les seves mateixes comunitats que s’aprofiten de la situació dels nouvinguts per enriquir-se d’una situació que des de l’Ajuntament de Barcelona ja s’ha batejat com a “usura”. L’usura s’aplica aquí tant a la cervesa que venen els immigrants en llauna, com les de litre que t’obliguen a prendre si et seus en una terrassa de la Rambla. Aquells que ben organitzats intenten treure un profit exorbitant del turisme de la ciutat no mereixen el respecte dels seus conciutadans.

Un apunt per a la Guàrdia Urbana: els llauners acostumen no portar més de sis llaunes al damunt. Les de recanvi les deixen a la sortida d’aigua del paviment dels carrers de vianants adjacents: Tallers, Elisabets, etc. Obren la tapa amb clau i les amaguen en aquest espai, ideal per amagar un altre pack de 6 llaunes. Ara la Guàrdia Urbana també ho sap!

La marca Barcelona s’esmicolarà

Arribes a Barcelona des de la teva freda ciutat europea, enlluernat per l’opuscle de l’olímpica Barcelona, i vas a un hotel del rovell d’ou de la ciutat: La Rambla. El taxi passa per la Ronda Litoral, la que només té dos carrils, i puja per La Rambla, on queda embussat uns quinze minuts. Arriba a l’hotel, deixa les coses, i surt a fer un mos als magnífics restaurants turístics on es menja un entrepà oliós de 5 euros i una cervesa de litre, perquè no ni han de més petites. Aleshores, amb la cremor d’estómac, va a visitar el Macba abans que tanqui, on es troba amb un dormitori d’indigents i un campionat de llardosos amb skateboard. Al sortir passa pel carrer Joaquim Costa i dubta per un moment si està a Manila o a Islamabad. Surt per la Ronda i una meuca, de les que diuen que ja no hi són, li ofereix als seus serveis. Fuig corrents i seu en un banc de formigó de la plaça Universitat, on quasi li passa per sobre un dels nois dels patins. M’estaran seguint?, exclama el visitant. Segueix caminant per Pelai i arriba a plaça Catalunya. Ja s’ha fet tard i un amable pakistanès li ofereix una llauna de cervesa a bon preu. Marxa corrent per La Rambla, cap al seu hotel i truca a un amic preocupat: “no deies que Barcelona era fantàstica? No la coneixeries”.

Barcelona va ser fantàstica, però la seva marca s’està esmicolant. Avui és la capital europea dels pocavergonyes, els que no donen ingressos i si donen desprestigi. Si, a més, alguns dels nostres comerciants fan abús del turista tenim la combinació perfecte per repetir el que ja va passar als anys 70: els turistes deixaran de venir.

Valldonzella o Keops?

La piràmide de Keops es va construir en 23 anys, la vorera del carrer Valldonzella, entre Tallers i Montalegre, va pel mateix camí. Ja fa dos mesos que van obrir el carrer i l’han reobert dues vegades en aquest període, imagino que perquè han oblidat algun detall. Tot un clàssic.

El tram del que parlem deu fer 70 metres de llarg i a una sola banda. Causa molèstia als veïns, als alumnes de Blanquerna, als visitants del CCCB i del Macba, als alumnes de la Universitat de Barcelona, etc. És igual, cap urgència.

Una vegada més, suspens a l’Ajuntament. I van...