La manca d’aigua ha portat com a conseqüència que els serveis de neteja hagin reduït a la meitat la freqüència de reg dels nostres carrers i que els nostres jardins passin amb el mínim consum. Es a dir, tot més brut i tot més sec o mort.
Home, podríeu dir que l’Ajuntament no té culpa de que no plogui. És cert. Però també ho és que són els primers culpables de no haver impulsat abans mesures com la construcció de les dessaladores o les polítiques d’aprofitament de les aigües freàtiques. Com succeeix sovint a la nostra ciutat, tothom se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona. Mai millor dit.
28/2/08
El Raval donarà la volta al món gràcies a la nova novel·la de Zafón
L’aparició de la nova novel·la de Zafón permetrà que el Raval torni a adquirir protagonisme gràcies al seu conegut “Cementiri dels Llibres Oblidats”. Més enllà de la connotació literària, el que és cert és que aquest autor, i aquests llibres, situen al Raval en el mapa. Només cal donar unes poques xifres: el seu llibre anterior, també situat al barri, ha venut 10 milions d’exemplars, en 30 llengües i a 40 països. Aquest nou títol ja té prevista un primera tirada, només arreu d’Espanya i Catalunya d’un milió d’exemplars.
27/2/08
Les campanyes electorals fan miracles
Això és el que podríem deduir de les sorprenents declaracions de la regidora González en les que diu que l’Ajuntament prendrà mesures en el tema del “mobbing” i dels apartaments turístics. Home, després de tants i tants mesos de deixadesa i de tants casos oberts arreu del Districte s’han de tenir arrestos per dir una cosa com aquesta. A més, les declaracions van en clara contraposició a les que va fer la Síndica de Barcelona fa poques dates, excusant que no es prenguessin mesures en aquests temes per manca de recursos. I és que les campanyes electorals fan miracles, amics!
26/2/08
Reacció municipal?
Com passa quasi sempre, el districte de Ciutat Vella ha reaccionat a la demanda dels veïns quan aquests ja havien fet cartells reivindicatius i tot. Per una vegada els hi podien estalviar la despesa. Es tracta del tema dels “grafittis” i el compromís municipal de netejar també les parets de titularitat privada i, fins i tot, les persianes. L’Associació de comerciants del Gòtic ja tenien una campanya preparada amb cartells que incorporaven fotografies d’establiments damnificats. La Síndica de Greuges de Barcelona ja havia denunciat que l’Ajuntament no estava fent complir l’ordenança municipal.
20/2/08
Les paradoxes de l’Ajuntament
L’equip de Govern municipal no s’ha caracteritzat mai per la seva catalanitat ni molt menys per la defensa del català. Per això encara ens crida més l’atenció que no vulguin exercir la seva espanyolitat tot recuperant el local de l’impremta Comellas, que apareix citada en un dels seus llibres de capçalera: el Quixot.
El senyor Martí, primer tinent d’alcalde, es veu que va dir que donaria instruccions al Districte de Ciutat Vella perquè tornessin a visitar l’edifici per si realment valia la pena. Home, el local no sabem si val la pena, però que això ho digui el senyor Martí que sempre ha afavorit al turisme, fins i tot en contra dels veïns, és una paradoxa. Sembla estrany que ell no vegi l’oportunitat que representa tenir un edifici tant emblemàtic ni que sigui amb finalitats turístiques.
El senyor Martí, primer tinent d’alcalde, es veu que va dir que donaria instruccions al Districte de Ciutat Vella perquè tornessin a visitar l’edifici per si realment valia la pena. Home, el local no sabem si val la pena, però que això ho digui el senyor Martí que sempre ha afavorit al turisme, fins i tot en contra dels veïns, és una paradoxa. Sembla estrany que ell no vegi l’oportunitat que representa tenir un edifici tant emblemàtic ni que sigui amb finalitats turístiques.
16/2/08
El teu parer: Ciutat Vella no és un districte segur
Aquesta seria la conclusió a la que arribaríem si ens refiéssim del resultat de l’enquesta que ha estat activa aquestes darreres setmanes en aquest mateix blog. Ni més ni menys que un 96% dels vostres vots han afirmat que el nostre Districte no és segur. 26 dels 27 vots emesos. Sobren els comentaris.
El cert és que només cal veure el conjunt dels posts d’aquest blog per veure que aquest és el tema més candent que tenim avui a Ciutat Vella. Una part important d’ells es refereixen a problemes de seguretat.
El cert és que només cal veure el conjunt dels posts d’aquest blog per veure que aquest és el tema més candent que tenim avui a Ciutat Vella. Una part important d’ells es refereixen a problemes de seguretat.
15/2/08
Un xafarder ens escriu: “Robatoris al carrer Petritxol”
En Roger ens envia aquest avís, molt adreçat als qui tenen comerços per la zona del carrer Petritxol i per aquella zona. Cal tenir present el que ens diu:
“M'han arribat veus que, darrerament, hi ha una banda de romanesos que es dediquen a rebentar botigues durant la nit, esbotzant el candau de la persiana i aixecant-la. Ho han fet en una petita llibreria i en una botiga d'una coneguda marca de roba, en aquesta darrera dos cops. Ambdues botigues estan situades al carrer Petritxol. Entren a dins i, pel que sembla, roben el que hi ha a la o les caixes registradores. Això va passar ja fa unes setmanes, pel que sé. Els comerciants de la zona, que estiguin alerta de tota manera. Bé, salutacions”.
Gràcies, Roger, pel teu avís. Aquest blog, com veus, aviat estarà dedicat exclusivament als robatotis.
“M'han arribat veus que, darrerament, hi ha una banda de romanesos que es dediquen a rebentar botigues durant la nit, esbotzant el candau de la persiana i aixecant-la. Ho han fet en una petita llibreria i en una botiga d'una coneguda marca de roba, en aquesta darrera dos cops. Ambdues botigues estan situades al carrer Petritxol. Entren a dins i, pel que sembla, roben el que hi ha a la o les caixes registradores. Això va passar ja fa unes setmanes, pel que sé. Els comerciants de la zona, que estiguin alerta de tota manera. Bé, salutacions”.
Gràcies, Roger, pel teu avís. Aquest blog, com veus, aviat estarà dedicat exclusivament als robatotis.
12/2/08
Segueixen els robatoris pel sistema de la punxada de roda
S’han tornat a produir per la zona de la Ronda de Sant Antoni. El delicte consisteix en que aprofitant els semàfors en vermell un cotxe amb dos individus es posa darrera del teu i un d’ells baixa a punxar-te la roda de darrera de la dreta. Quan el semàfor està en verd notes que portes una roda punxada i, a la que baixes del cotxe, aprofiten per robar-te el que portes rebentant els vidres. Fins i tot han arribat a robar el propi cotxe, sembla ser. Us imagineu?
10/2/08
Tot passa a Ciutat Vella?
Aquest matí han detingut tres joves nazis per amenaçar, ara fa més d’un any, a les persones que es trobaven a la sinagoga del carrer del Call. Ara també tenim nazis pel barri.
A vegades dona la sensació que tot passi a Ciutat Vella, oi? És el preu que hem de pagar per ser el centre neuràlgic de Barcelona però...no us cansa veure que tot passa sempre a Ciutat Vella?
A vegades dona la sensació que tot passi a Ciutat Vella, oi? És el preu que hem de pagar per ser el centre neuràlgic de Barcelona però...no us cansa veure que tot passa sempre a Ciutat Vella?
8/2/08
La remodelació del mercat de la Barceloneta, Premi Ciutat de Barcelona 2007
Com dirien en castellà, “yo me lo guiso, yo me lo como”. Així es podria resumir el veredicte dels Premis Ciutat de Barcelona 2007 en la categoria d’Arquitectura i Urbanisme. No volem dir que el projecte no en sigui mereixedor, això no té res a veure. El que sorprèn és que donis un premi a un projecte que tu mateix has encarregat.
En tot cas, felicitats per l’arquitecte Josep Miàs. Ell no en té culpa.
En tot cas, felicitats per l’arquitecte Josep Miàs. Ell no en té culpa.
4/2/08
El Club Atlètic Barceloneta campió de la Copa del Rei
L’esport de Ciutat Vella està de celebració. Ahir el Club Atlètic Barceloneta va tornar a guanyar la final de la Copa de Rei de waterpolo enfront del Sant Andreu. Partit de barris. Felicitats Atlètic !!!
3/2/08
La Barceloneta es revolta contra el controvertit Pla dels Ascensors
Amb la celebració d’una pinyata popular un grup nombrós de veïns de la Barcelona es van reunir ahir per reivindicar que l’Ajuntament anul·li el projecte de rehabilitació de la zona.
El problema, i motiu de la controvèrsia, és que per poder instal·lar els ascensors previstos a les finques alguns dels residents haurien d’abandonar les seves vivendes. A sobre, el cost de les obres l’han de finançar els veïns.
Aquest Ajuntament és rei de la creativitat. En comptes d’estar al servei dels ciutadans sembla que busqui la manera de fer-los emprenyar.
El problema, i motiu de la controvèrsia, és que per poder instal·lar els ascensors previstos a les finques alguns dels residents haurien d’abandonar les seves vivendes. A sobre, el cost de les obres l’han de finançar els veïns.
Aquest Ajuntament és rei de la creativitat. En comptes d’estar al servei dels ciutadans sembla que busqui la manera de fer-los emprenyar.
1/2/08
Un xafarder ens escriu: “El misteri del Scènic”
En Miquel, un xafarder amb bona memòria, es pregunta com ha acabat el tema del controvertit local Scènic. Ens diu:
“L’Ajuntament va comprar, per dotze milions d’euros, l’antic Scènic. Anys després encara no hi ha fet res. Imagino que segueix l’estratègia que ha dut a terme amb tots els locals d’oci de Barcelona que en un moment o altre li han donat algun maldecap: deixar que s’arruïnin, no recolzar-los, posar tota mena de problemes a qualsevol proposta de viabilitat i, finalment, comprar-los a bon preu i deixar-los podrir fins que es troba a un amic de l’equip de govern que vol posar un xiringuito del que sigui. Quina pena. Miquel”.
Fa temps es va dir que hi anava alguna part de la Societat General d’Autors però d’això ja fa temps i mai més se n’ha parlat. Miquel, ves a saber...
“L’Ajuntament va comprar, per dotze milions d’euros, l’antic Scènic. Anys després encara no hi ha fet res. Imagino que segueix l’estratègia que ha dut a terme amb tots els locals d’oci de Barcelona que en un moment o altre li han donat algun maldecap: deixar que s’arruïnin, no recolzar-los, posar tota mena de problemes a qualsevol proposta de viabilitat i, finalment, comprar-los a bon preu i deixar-los podrir fins que es troba a un amic de l’equip de govern que vol posar un xiringuito del que sigui. Quina pena. Miquel”.
Fa temps es va dir que hi anava alguna part de la Societat General d’Autors però d’això ja fa temps i mai més se n’ha parlat. Miquel, ves a saber...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)