Un xafarder ens escriu: “Incivisme”

En Joan ens explica un nou acte de vandalisme. La víctima ha estat la llibreria de l’Ateneu Barcelonès:

“Així lluïen els vidres de la llibreria de l'Ateneu Barcelonès diumenge al matí. Des que es va decidir obrir una llibreria al carrer de l'Ateneu, tota una declaració de principis per tornar a obrir l'entitat a la ciutat, es va haver de lluitar contra les accions d'incívics i gamberros. Grafits i ratllades han acompanyat la història d'aquest aparador des que va obrir i, en una decisió encertada, es va decidir pintar el vidre de manera permanent per part de la mateixa llibreria per intentar que no es repetissin les bretolades. Quan l'art no pot conviure amb el civisme es converteix en gamberrisme. La visió de diumenge és un bon exemple. Si no ho denunciem, tindrem la ciutat que ens mereixem”

Un fet lamentable que passa a engruixir la llarga llista de bretolades que queden impunes per la total incompetència municipal. Una pena.

Carrers apagats

S'acosta el Nadal i els carrers comercials s'engalanen per rebre els compradors. Llàstima que no tots podran fer-ho. Alguns no tindran el guarniment habitual perquè els botiguers no es poden permetre els preus que els hi demana l'Ajuntament per tenir llum. Una pena.

Començar la casa per la teulada

Això és el que acostuma a fer el nostre Ajuntament. Primer impulsen l’hotel “vela” de la Barceloneta, de més de 400 habitacions, i ara se n’adonen que la Barceloneta ja no pot “xuclar” ni un cotxe més dels que ja passen cada dia. Solució: posar una mena de “vaporetto” que vagi a la nova zona del port des de Colom. Brillant. Algú es pot creure, de debò, que si has d’anar fins allà passaràs via vaixell? S’ha de ser ingenu o directament gamarús, francament.

Averia al Bicing

Si abans en parlem, abans s’espatlla. Es clar que no costa gaire que passi perquè amb aquesta ja deuen ser tres les vegades que hi ha una averia general. Aquest divendres va afectar a les prop de les 400 parades del “servei”. Per sort podies deixar la bici, com a mínim…Només hauria faltat tenir que portar-la a casa.

La regidora salvadora

SuperItzíar es supera dia a dia. Davant les crítiques del President de l’Associació de Veïns del Raval, que deia que l’operació antidroga del Raval obeeix a la construcció de l’hotel de quatre estrelles de la Rambla del ídem, al·lega que l’operació es va fer a instància seva i dels veïns, al veure que repuntava la droga a la zona. Ara resulta que la regidora investiga, també.

Home, nosaltres voldríem pensar que els Mossos tenen alguna informació més que la pròpia regidora o més val que pleguin. Si el seu sistema d’alertes és una regidora que no fot un peu al carrer malament rai.

Que no s’enganyi la nostra heroïna. És normal que l’Associació digui això perquè aquestes pràctiques han estat habituals al Districte. Només cal recordar la neteja bèstia dels dies olímpics o la desaparició immediata d’indigents, patinadors i altres personatges de mal veure quan els Reis han vingut al Macba, al CCCB o a qualsevol lloc de la zona per algun acte.

El bunyol del Bicing

Ens deien l’altre dia que el preu d’una bicicleta del Bicing, preu de cost, era de 6 euros. No pot ser, ha de ser menor. Ningú pagaria sis euros per aquests quatre ferros.

Un xafarder, en Jordi, ens ha enviat una fotografia del model parisenc de bicicletes de lloguer a la ciutat. Només cal veure la foto per veure la qualitat del servei i de les bicicletes en qüestió. Si ho mires de forma contrastada és com si anessis a una exposició de cotxes i primer miressis els Ferraris i després els Seat. Magre paper farien els de casa. La diferència, però, es que en aquest cas el preu és similar.

Un xafarder ens escriu: "Nou de la Rambla: l'infern"

Un dia que parlem del Conservatori del Liceu, i com llueix, ens arriba un correo d'un veí de Nou de la Rambla que explica que el seu carrer és poc menys que un niu de incivics. Per cert, li donem les gràcies per les seves amables paraules. En "VCT" ens explica:

"Acabo de descobrir ‘El Xafarder de la Rambla’ i us volia felicitar per la tasca que feu. Tot i que una mica ‘quixotesca’, té molt de merit. Jo sóc un veí d’entre tants damnificats de la Rambla, en concret, cantonada Nou de la Rambla (va de retro, Satanàs!).

Sí, sí, en aquesta cantonada s’acumulen els xiringuitos ‘pakis’, un super 24 hores, ‘lateros’, prostitució, droga, a més, és clar, de tota la fauna ‘incívica’ habitual: comiats de solters, borratxos low-cost, etc. Ni normatives, ni ordenances, ni res de res. Aquí tothom fa el que vol… I a només 10 metres de la Urbana!!!

Estic fart d’anar a l’Ajuntament i a la Urbana a posar denúncies, i que no facin res. Bé, no és que no facin res… és que cada any obren més locals infumables… d’aquest que després diuen que cal tancar (I que mai no tanquen).En fi, no sé si ens arribarán a fer cas, perquè aquí hi ha molts interessos inconfesables.

Però almenys fem soroll. I sobretot: no votem-los mai més. Fora del districte aquesta tribu!

I de nou: endavant I felicitats!"

Gràcies a tu pel teu correu i ànims, amic.

El Conservatori del Liceu

Una gran obra que ha causat l'admiració de tothom. Més de 9.000 metres i 90 aules insonoritzades que permetran que el conservatori segueixi una tasca que va iniciar l'any 1837 i que ha donar fruits de renom: Frederic Mompou, Montserrat Caballé o Joan Guinjoan, entre molts d'altres.

Senyals contra l’incivisme

El grup del PSC, i en conseqüència IC, del Districte de Ciutat Vella s’han oposat radicalment a una proposta de CiU que demanava que en els llocs de més incivisme de la ciutat es posessin “senyals ètiques”, una pràctica que ja té una trajectòria en ciutats dels Estats Units, Escòcia, Irlanda o Xina. Prohibit anar amb skate, prohibit beure alcohol, prohibit fotre el cafre, en definitiva.

Jo crec que CiU no ha fet números. Amb l’incivisme i la porqueria que hi ha a Barcelona, la capital mundial dels pocavergonyes, es necessitaria el pressupost d’un any només per comprar les senyals. I també hauríem de tenir en compte que es perdria un 30% dels visitants de la ciutat perquè recordin que a nivell estadístic aquí Barcelona suma tot.

L’argument, per dir-ho d’alguna manera, dels socialistes (els d’IU ja ni argumenten) ha estat, un cop més, espectacular, es nota que SuperItziar està fent escola. Diuen que aquestes senyals estigmatitzarien els indrets on es situessin. S’ha de tenir pebrots. Amics del govern municipal: vostès són els que han deixat que Barcelona es convertís en un niu de paràsits; vostès són els que han aconseguit que a les webs de patinadors aparegui la plaça del Macba com una immillorable pista urbana; vostès són els que han deixat que la Rambla s’ompli de meuques cada nit; vostès són els que deixen vendre llaunes, de forma il·legal, a la Rambla i a la platja; vostès són els que deixen fer-ho TOT.

No tinguin tanta por d’estigmatitzar i tinguin una mica de vergonya, ni que sigui un cop a la vida, i comencin a sancionar a tothom que calgui i abandonin aquest fals discurs progre tronat i obsolet que els portarà al desastre. Cada dia que passa perden vots i cada dia que passa sumen menys, i això que tenen els socis de sempre a la gepa, però és que a la propera no se’n sortiran. Deixin l’Ajuntament d’una vegada i deixin als barcelonins, com a comiat, amb un bon regust de boca.

Cultura per capil•laritat

Això és el que està passant amb els indigents del Macba. Passen tantes hores en el recinte del Macba que al final els hi ha arribat l’anhel·lada inspiració. Ara, quan algú visita la zona, dubte si el que veu és un indigent pintor o un pintor que treballa davant la curiosa mirada dels indigents.

Ramblistes d’honor

El criteri és el mateix de sempre. Es donen tres premis: a algú que ho mereix, a algú que faci que pugui sortir als mitjans i al qui toqui fer la pilota aquest any. Així, per aquest ordre, els guardonats són: la Farmàcia Aguilar, en Josep Cuní i en Carles Martí. En aquest darrer cas no hem llegit el veredicte del jurat, però tractant-se de La Rambla, haurà estat pel fet d’aconseguir que la Rambla sigui el passeig més insegur d’Europa, on hi ha més prostitució, on es pot trobar la millor oferta de cerveses de llauna, on els quioscs ja no poden obrir de matinada, on dormen més indigents i perdularis en els seus recons i on els establiments et claven amb preus propis del Japó. Un premi merescut, efectivament.