Això és el que està passant amb els indigents del Macba. Passen tantes hores en el recinte del Macba que al final els hi ha arribat l’anhel·lada inspiració. Ara, quan algú visita la zona, dubte si el que veu és un indigent pintor o un pintor que treballa davant la curiosa mirada dels indigents.
2 comentaris:
Tant de bo la cultura s'absorbís per capilaritat.
L'únic que em sembla que s'absorbeix per capilaritat és el castellà. A un nen no cal que li ensenyis ni una paraula de castellà,... amb quatre anyets ja te'l trobaràs jugant al pati amb la llengua de Cervantes.
PD: passeu pel blog, que hi ha una història divertida
Ja ho pots ben dir, Joliu. En aquest cas del Macba ja és molt que no pinti a la paret, perquè segur que ningú li diria res.
Publica un comentari a l'entrada