Els tocaments del Mosso

La veritat és que crida l’atenció que un Mosso pugui estar contra les cordes i pendent de que li caiguin deu mesos pels possibles tocaments a una detinguda en un “botellón” de la Rambla del Raval. Francament, no m’ho crec. És tant senzill, avui en dia, acusar a algú sense testimonis ni cap mena de prova. Una cosa si que tinc clara: si la noia en qüestió no hagués estat fent l’animal no hauria estat detinguda.

Estrangers a les escoles de Ciutat Vella

Dades significatives sobre el percentatge de nens estrangers a les escoles de Ciutat Vella. El 30,3% dels alumnes de les escoles públiques de Ciutat Vella són estrangers i ja hi ha 10 escoles on el percentatge és superior al 50%. Unes xifres realment espectaculars i que conviden a la reflexió. Ho deixem aquí.

Sant Jordi i Manchester

Els seguidors del Manchester es van quedar amb les ganes de fer l'espectacle. El dia de Sant Jordi és massa multitudinari i massa festiu perquè quatre anormals beguts la tirin per terra. Llibres, roses i els quatre borratxos on han d'estar: a l'oblit.

Sempre improvisant

Què fan aquestes desenes i desenes de funcionaris municipals que a quatre dies, textual, de tancar-se el termini de presentació de sol·licituds de la Llei Catalana de Barris encara no han acabat de preparar la anhelada proposta de remodelació de la Barceloneta? Això és el que es pregunten molts veïns de la Barceloneta, molt empipats empipats perquè veuen perillar el futur del projecte de remodelació del barri per temes tècnics. No n’hi havia prou en que es fes el projecte sense el vist i plau d’una bona part dels veïns que, a sobre, es fa tard i malament. La gràcia pot representar 20 milions d’euros.

Mercat a totes hores

Resulta que l'Ajuntament està estudiant la possibilitat de que els Mercats municipals obrin el diumenge al matí. No cal ni dir la cremada que porten els botiguers. Passa que es va obrir el passat 23 de desembre i la gent hi va anar. Es clar, hi va anar gent perquè per festes tant és un dia que un altre. Això, però, l'equip de govern no ho veu. Tenim sarau per dies...

Un xafarder ens escriu: "La visita d'en Spiderman"

Un xafarder ens explica un fet inquietant: la visita a domicili de lladregots que entren pels terrats. En Miquel ens explica:

“La darrera moda al Raval es rebre la visita de lladregots que entren pels terrats de les cases. La majoria no són perillosos perquè són joves que si els sorprenen es poden tant nerviosos que quasi tenen la temptació de llançar-se per la finestra. Diuen que són marroquins que no tenen cap mena de recurs per sobreviure. No és cert, sempre hi ha un recurs abans que robar. Darrerament no es veuen tants grupets com es veien abans, els Mossos han fet neteja, però encara queden reductes de lladregots als que cal donar-los l’oportunitat de que deixin de delinquir. Pot sembla massa generós, però és que cal que ens traguem del cap el fet de que marxin perquè això no ho faran. Spiderman existeix. Miquel”

Un xafarder ens escriu: “Un veí contra els grafits”

Em Marc ens explica un cas molt curiós i vergonyós que demostra l’ineficàcia dels qui ens governen. Ens diu:

“Un comerciant del carrer de la Palla ha iniciat la seva guerra particular contra els grafits. Com a veí del Gòtic admiro la iniciativa d'aquest botiguer que està fart, com tots el veïns, de les pintades que embruten i malmeten les nostres façanes. Una persiana es repinta, però les portes nobles de les finques, portes antigues, amb molta història, val una fortuna poder-les recuperar (ho dic per experiència). Aquest comerciant ha editat de la seva butxaca uns cartells de denúncia i també una mena de compressor per netejar les persianes i posar en evidència la desídia de l'Ajuntament.

Però això no s'acaba posant més diners per netejar les pintades... això s'acaba prevenint, i això vol dir posar vigilància i castigant els que es dediquen a destrossar les façanes, però es veu que el 'bonrollisme' de la regidora no casa amb aquestes polítiques... n'estem farts!!!

A més, ara va hi surten els 'grafits artístics', si pagues perquè te'n facin un, ja no et tornen a pintar... d'això no se'n diu xantatge?. Gràcies. Marc”.

Un efecte col·lateral de la manca d’aigua es la manca de neteja

Si els nostres carrers ja normalment són bruts, imagineu-vos ara que per la manca d’aigua no es rega amb la freqüència desitjada. L’amic Joliu ens fa arribar una fotografia on podem veure la decoració d’un carrer de Ciutat Vella ara que no es rega i que els marranos segueixen circulant com sempre. Una llauna, una cigarreta, un ratolí...

Sortir de casa al matí i trobar-te aquesta imatge és una manera pèssima de començar el dia, francament

El Casal dels Infants del Raval: 25 anys fent bona feina

L’any 1983 va néixer el Casal dels Infants del Raval com centre d’acollida de menors en situació de risc del barri. Ara, després de 25 anys, ha rebut tots els reconeixements possibles i és un referent entre les entitats socials del nostre país. En el darrers anys ha estat molt important per pal·liar les problemàtiques de menors immigrants, un exemple més de que s’ha adaptat sempre a les necessitats que la societat demandava. Per molts anys!

Soroll infernal

Els veïns del carrer Valldonzella i voltants estan negres amb les famoses obres del transformador de Fecsa. No per les obres, que duraran mesos, ho estan per el soroll infernal de la maquinària amb la que es treballa. És inexpicable quins forats segueixen fent perquè fa un any que es forada, però encara és més incomprensible que les excavadores portin un pito que tritura les orelles sempre que van en marxa enrera. El pito en qüestió deu ser molt útil si estàs enmig del carrer, però cal tenir-lo activat dins un recinte on només hi ha l'excavadora en qüestió. Desidia, s'anomena aquesta manera de fer.

Ull amb passejar per les platges

Estan plenes de xoriços. Cada dia més. Aprofiten les bocòliques passejades dels turistes, enamorats i altres per, aprofitant el despiste, robar tot el que poden. Com podeu imaginar la vigilància és del tot inexistent. De fet no podem esperar gaire, quan en ple mes d'estiu tampoc es vigila prou. Un altre tema vergonyant per una ciutat que vol ser referent.