28/9/07

Despertar sobtat

Per comprovar si el cor et funciona bé no hi ha millor remei que viure en alguna de les zones de Ciutat Vella on es buiden els contenidors de reciclatge de vidre a les set del matí.

Estàs mig despert, tranquil, relaxat...i de sobte: el gran esclat !!! Una mostra més de la sensibilitat dels qui dirigeixen els nostres destins, sempre pendents del nostre benestar.

26/9/07

Sèries realistes

Les series de TV cada vegada estan més ben fetes. Ahir mateix, El Cor de la Ciutat va fer una extraordinària recreació d’una escena quotidiana, perfectament reproduïble en qualsevol barri de la nostra ciutat.

El protagonista, en Peris, va baixar al carrer a demanar a uns okupes que deixessin de tocar el tambor i la pandereta a la porta de casa seva, que tenia a la seva filla malalta. Evidentment, no ho van fer. Els va amenaçar de trucar a la Guàrdia Urbana. El líder li va contestar: “saps quan trigaran a venir?” i la resta van riure ben a gust. En Peris, amb la tensió a 18 només va gosar dir: “malparits”.

24/9/07

Extraordinària matinal de gegants i castells

Quina festassa a la plaça Sant Jaume. Aquest matí s’hi han congregat els geganters i les colles castelleres de la ciutat i els que hi hem anat hem gaudit força amb l’espectacle. Els estrangers que passaven per allà quedaven bocabadats al veure l’espectacular estampa dels gegants en perfecte formació i al veure, posteriorment, com s’enlairaven les torres humanes. Un gran espectacle. Qualsevol perd el temps anant a veure a en Ronaldinho.L’anècdota ha estat el crit que ha rebut l’alcalde, d’un espontani, perquè s’ha oblidat d’aplaudir a una colla que no ha pogut muntar un castell. Crec que s’ha espantat i tot...

Fa fàstic sortir de nit

El programa de la Mercè m’ha semblat extraordinari, amb tota aquesta gama d’activitats. I moltes d’elles cap al tard, a la fresca. Com m’agradaria anar-hi! Fins i tot ho vaig intentar. L’altre dia vaig sortir camí de la Plaça Reial i vaig gaudir de cinc minuts de concert, fins que la pudor de suat, de porro i d’alcohol em va fer marxar. Vaig anar cap a la plaça Catalunya, on una baralla em va fer avorrir l’espectacle. També vaig voler anar pel Macba. Allà vaig poder conviure amb els indigents, skateboardistes, mantes i altres futurs premis Nobel.

Barcelona ha passat de ser la ciutat amb més “glamour” i més de moda a ser una autèntica capital mundial dels inútils, borratxos i mantes. De qui ha estat la culpa? Meva, segur.

23/9/07

El Macba, edifici funcional

L’edifici del Macba no només és de gran bellesa, també és multifuncional. Des de fa temps hi han habilitat un dormitori per indigents en un dels seus laterals.

L’Ajuntament, sempre compromès amb la cultura, també hi col·labora. Cada matí posa a disposició un equip dels serveis de neteja i una patrulla de la guàrdia urbana. Uns per fer la neteja de les habitacions, els altres perquè els primers no surtin apallissats pels indigents.

Realment el Macba està aconseguint el que pretenia i ja és un punt de referència a nivell mundial. Malauradament no per l'art. És un referent com a pista de skateboard i, ara, també com pioner en aquesta nova fórmula de dormitori gratuït aprofitant l’arquitectura de les ciutat.