Arribes a Barcelona des de la teva freda ciutat europea, enlluernat per l’opuscle de l’olímpica Barcelona, i vas a un hotel del rovell d’ou de la ciutat: La Rambla. El taxi passa per la Ronda Litoral, la que només té dos carrils, i puja per La Rambla, on queda embussat uns quinze minuts. Arriba a l’hotel, deixa les coses, i surt a fer un mos als magnífics restaurants turístics on es menja un entrepà oliós de 5 euros i una cervesa de litre, perquè no ni han de més petites. Aleshores, amb la cremor d’estómac, va a visitar el Macba abans que tanqui, on es troba amb un dormitori d’indigents i un campionat de llardosos amb skateboard. Al sortir passa pel carrer Joaquim Costa i dubta per un moment si està a Manila o a Islamabad. Surt per la Ronda i una meuca, de les que diuen que ja no hi són, li ofereix als seus serveis. Fuig corrents i seu en un banc de formigó de la plaça Universitat, on quasi li passa per sobre un dels nois dels patins. M’estaran seguint?, exclama el visitant. Segueix caminant per Pelai i arriba a plaça Catalunya. Ja s’ha fet tard i un amable pakistanès li ofereix una llauna de cervesa a bon preu. Marxa corrent per La Rambla, cap al seu hotel i truca a un amic preocupat: “no deies que Barcelona era fantàstica? No la coneixeries”.Barcelona va ser fantàstica, però la seva marca s’està esmicolant. Avui és la capital europea dels pocavergonyes, els que no donen ingressos i si donen desprestigi. Si, a més, alguns dels nostres comerciants fan abús del turista tenim la combinació perfecte per repetir el que ja va passar als anys 70: els turistes deixaran de venir.
