Una xafardera ens explica la seva experiència amb uns immigrants. Les seves paraules ens han de fer reflexionar i hem de pensar en que generalitzar no funciona amb l’immigració. Ens diu el següent:
“Passejava pel carrer Carders, de sobte un parell de nois, més aviat nens, se m'acosten per demanar-me allò tant típic: foc. Els hi dono, sóc fumadora de mena. Aprofiten per preguntar-me si sóc del barri, si fa molt de temps que hi visc. Em demanen consell, de què podrien treballar... fa poc que són aquí però parlen un espanyol prou entenedor. Són romanesos. Se’ls veu amb ganes d’integrar-se, però són al carrer. Diuen que ningú els vol. Els adreço al Casal d'Infants dels ravals. Allí els orientaran. Estan, estem, contents d’haver-nos trobat. Els continuaré veient. Ja us explicaré”.
