El pregó de les Festes de la Mercè desperta passions

Fa un moment he anat a comprar el diari i m’he trobat un amic que m’explicava que ahir nit va anar a la recepció que va oferir l’Ajuntament al Palauet Albéniz. Diu que tres vegades que va veure l’alcalde li va sentir dir “quina meravella de pregó el d’en Jaume Sisa”. “Això és que no va entendre res”, li he dit. Quan aquest home destaca i repeteix tant les coses sabem perfectament que vol dir que no n’ha pescat ni una.

El cert és que en Sisa es va lluir. Home, en algun moment semblava que s’hagués trastocat, quan començava a cantar sobtadament, però ja sabem com funciona en Ricardo Solfa. Dit això, el que potser sap més greu és que un pregó fet amb esforç segurament hagi arribat a una minoria. M’explico. Veureu que la cosa funciona com aquell vell acudit que circula pels correus electrònics en el que vas descartant gent fins arribar a la conclusió que només estàs pencant tu i en aquell moment ni això. Doncs el mateix.

Si tenim en compte que el pregó només es podia escoltar per algunes emissores de ràdio i per la tele municipal ja comencem descartant un 90% de la ciutat. Si afegim que, obvi, estava fet en català i que alguns que s’acostaven a la plaça van girar cua perquè els hi va enganxar un xàfec ja poden descartar un altre 5%. Descartem, també, els que estaven participant en altres activitats de la festivitat, com un “pa amb xocolata” que vaig veure jo mateix al Palau de la Virreina. Si tenim en compte que era un divendres a les set de la tarda i els botiguers encara treballaven o que una part de la població prefereix dedicar-se a altres activitats d’oci com anar amb monopatí o anar a fer graffitis pels carrers, més ahir que els tres guàrdies urbans que queden estaven fent de policia muntada, ja només ens queda un 0,7% de la població. Un discurs de masses, vaja.

Parlem, doncs, sobre el discurs i l’índex de penetració en el cervell del 0,7% que ens queda com a públic potencial. Mínim un 30% no sap res dels cavallitos del Lizano, dels venedors del “Goles”, d’en Rusiñol i els duros a quatre pessetes, del meublé del pont del funicular, dels melindros amb xocolata de la Granja Gustems, etc. Mínim un altre 60% no entén paraules com: perdulastres, extrovernat, pocarronet, ensiborrinant, catalifleumes, gamboiries o espigolla. El que us deia, ens queden 10 persones: els vuit intel·ligents de la ciutat, entre els que estàs tu estimat lector, en Jaume Sisa i l’alcalde, que no entén res però que és el que dissimula millor. Ha quedat fora, de forma sorprenent, SuperItziar. El que us deia, un discurs de masses.

Per cert, diu que la recepció del Palauet era una cosa espectacular, com una mena de bacanal. Diu que només faltava que l’alcalde anés vestit de Cèsar. La gent en comptes de marxar a peu o amb cotxe baixava rodolant muntanya avall. Alguns es varen atipar força per afrontar la crisi que tenim al damunt. El meu amic va marxar dels primers. Li va fer por que després de tant menjar i tanta beguda algú volgués fer un sacrifici i li toqués a ell, que no és de la corda.