Diu que a Barcelona hi viuen, voldria veure com fan els números, més de 250.000 coloms. Es a dir, dos camps i mig del Barça de coloms. Quasi res. A més, en els darrers anys, aquests coloms s’han anat escampant i ja no viuen als llocs on hi ha més edificis antics, amb els conseqüents forats on ficar-se i poder viure, ara es troben a tots els barris de forma quasi indiferent amb el conseqüent risc afegit de proliferació massiva a pocs anys vista,
El problema no és menor, perquè aquests animals són pràcticament rates alades. Són un niu d’enfermetats i posen en perill, permanentment, les persones que conviuen més a prop d’elles. Seria el cas de persones grans i infants, que són els que poden estar més al carrer i paradoxalment els menys resistents davant possibles infeccions provinents d’aquestes aus.
Un problema més que cal solucionar abans que sigui massa tard. Cada dia que passa el problema creix i es fa més difícil de resoldre..
2 comentaris:
Està molt ben definit les rates amb ales, és una vergonya la de merda que generen.
Abans es feien captures massives de coloms per sacrificar-los. Crec que no és la forma, matant animals. El que s'ha de fer és evitar que la vida dels coloms sigui tant confortable, que provoca que tinguin excessos de cries.
Publica un comentari a l'entrada